{"id":13356,"date":"2022-11-04T06:25:32","date_gmt":"2022-11-04T06:25:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.mc-expatriation.com\/andorra\/historia-pais\/creacio-pais-historia\/"},"modified":"2026-09-04T06:20:14","modified_gmt":"2026-09-04T06:20:14","slug":"creacio-pais-historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.mc-expatriation.com\/ca\/andorra\/historia-pais\/creacio-pais-historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria d\u2019Andorra: com s\u2019ha constru\u00eft aquest petit pa\u00eds dels Pirineus al llarg dels segles?"},"content":{"rendered":"\n

Situada entre Fran\u00e7a i Espanya, Andorra podria semblar f\u00e0cilment un petit territori de muntanya. Tanmateix, la seva hist\u00f2ria \u00e9s sorprenentment rica. Pocs pa\u00efsos europeus poden presumir d\u2019unes institucions que tenen els seus or\u00edgens a l\u2019edat mitjana i que, alhora, funcionen avui com una democr\u00e0cia parlament\u00e0ria moderna. Per entendre l\u2019Andorra actual, el seu estatus de Principat, els seus dos copr\u00ednceps, la import\u00e0ncia del catal\u00e0 i les seves relacions particulars amb Fran\u00e7a i Espanya, cal remuntar-se diversos segles enrere.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria d\u2019Andorra no \u00e9s, per\u00f2, la d\u2019una independ\u00e8ncia aconseguida despr\u00e9s d\u2019una gran guerra o d\u2019una revoluci\u00f3. Es va anar construint de manera progressiva, gr\u00e0cies als compromisos pol\u00edtics, a la geografia dels Pirineus i a la capacitat dels habitants de les valls per preservar les seves institucions al llarg del temps.<\/p>\n\n\n\n

Com es va formar Andorra?<\/h2>\n\n\n\n

La pres\u00e8ncia humana a les valls andorranes \u00e9s molt antiga. Diverses troballes arqueol\u00f2giques, especialment al jaciment de la Balma de la Margineda, acrediten l\u2019ocupaci\u00f3 del territori des de la prehist\u00f2ria. Els textos antics tamb\u00e9 fan refer\u00e8ncia als andosins, un poble pirinenc esmentat en el context del pas d\u2019Ann\u00edbal per aquesta regi\u00f3 al segle III abans de la nostra era. Tanmateix, cal ser prudents a l\u2019hora d\u2019establir un vincle directe entre aquestes poblacions i l\u2019Andorra moderna. La formaci\u00f3 pol\u00edtica del Principat es produiria molt m\u00e9s tard.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

\u00c9s durant l\u2019edat mitjana quan comencen a apar\u00e8ixer realment les bases de l\u2019organitzaci\u00f3 territorial actual. Les comunitats de les valls es van estructurant progressivament en parr\u00f2quies, que esdevenen alhora espais religiosos, administratius i socials. Aquesta organitzaci\u00f3 ha perdurat al llarg dels segles. Avui, Andorra compta amb set parr\u00f2quies.<\/p>\n\n\n\n

A partir de l\u2019edat mitjana central, la q\u00fcesti\u00f3 de la sobirania sobre les valls genera rivalitats entre diversos poders feudals. Finalment, dues autoritats adquireixen un paper determinant: el bisbe d\u2019Urgell, al sud, i els senyors de Caboet i els seus hereus, els drets dels quals passen progressivament a la casa de Foix. La soluci\u00f3 adoptada per resoldre aquesta rivalitat marcar\u00e0 profundament la hist\u00f2ria d\u2019Andorra.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els Pariatges de 1278 i 1288: un comprom\u00eds que configura Andorra<\/h2>\n\n\n\n

L\u2019any 1278 se signa el primer Pariatge entre el bisbe d\u2019Urgell i el comte de Foix. Un segon acord es conclou el 1288. Aquests textos estableixen l\u2019exercici conjunt de determinats drets sobre les valls i fixen un equilibri entre els dos senyors. Habitualment es consideren una etapa fonamental en la construcci\u00f3 institucional d\u2019Andorra. D\u2019aquest equilibri medieval deriva progressivament el principi del coprincipat.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta particularitat explica una situaci\u00f3 que avui pot resultar sorprenent: Andorra t\u00e9 dos caps d\u2019estat. Un \u00e9s el bisbe d\u2019Urgell, a Catalunya. L\u2019altre \u00e9s el president de la Rep\u00fablica Francesa, hereu institucional dels drets que antigament corresponien als comtes de Foix, que posteriorment van passar a la Corona de Fran\u00e7a i, finalment, al cap de l\u2019Estat franc\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

Evidentment, el sistema ha evolucionat molt des del segle XIII. Els copr\u00ednceps actuals no governen Andorra com ho feien els senyors feudals d\u2019aquella \u00e8poca. El seu paper s\u2019emmarca avui en les disposicions establertes per la Constituci\u00f3 d\u2019Andorra de 1993.<\/p>\n\n\n\n

Una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica que evoluciona lentament<\/h2>\n\n\n\n

Durant segles, els habitants de les valls conserven una important capacitat d\u2019organitzaci\u00f3 i gesti\u00f3 local. Un moment clau arriba l\u2019any 1419 amb el reconeixement del Consell de la Terra, considerat l\u2019antecedent del Consell General actual. Aquesta instituci\u00f3 permet a les comunitats andorranes estar representades en la gesti\u00f3 dels afers comuns.<\/p>\n\n\n\n

Al segle XIX, per\u00f2, el funcionament pol\u00edtic del pa\u00eds s\u2019ha d\u2019adaptar a les transformacions de la societat. En aquest sentit, la Nova Reforma de 1866 constitueix un moment especialment important. Vinculada, entre d\u2019altres, a Guillem d\u2019Areny-Plandolit, aquesta reforma modifica el sistema de representaci\u00f3 i contribueix a modernitzar les institucions andorranes.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta evoluci\u00f3 no es produeix sense tensions. A principis del segle XX, les reivindicacions pol\u00edtiques es multipliquen, especialment al voltant del dret de vot i de la representaci\u00f3 popular. La crisi de 1933 il\u00b7lustra aquestes tensions entre les institucions tradicionals i una societat andorrana que reclama una participaci\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s \u00e0mplia.<\/p>\n\n\n\n

Boris Skossyreff i l\u2019estrany episodi de 1934<\/h2>\n\n\n\n

Un dels episodis m\u00e9s singulars de la hist\u00f2ria d\u2019Andorra t\u00e9 lloc l\u2019any 1934. Boris Skossyreff, un aventurer d\u2019origen rus, arriba a Andorra amb un projecte pol\u00edtic si m\u00e9s no ambici\u00f3s. Es presenta com una persona capa\u00e7 de modernitzar el pa\u00eds i acaba proclamant-se sobir\u00e0 amb el nom de Boris I. El seu regnat, per\u00f2, \u00e9s extremadament breu.<\/p>\n\n\n\n

Aquest episodi ha estat de vegades tan novel\u00b7lat que pot donar la impressi\u00f3 que Andorra va arribar a canviar realment de r\u00e8gim durant un per\u00edode considerable. \u00c9s m\u00e9s exacte considerar-lo com un intent ef\u00edmer de prendre el poder en un context institucional molt particular.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria de Boris I continua sent, tanmateix, molt coneguda, precisament perqu\u00e8 contrasta amb la notable continu\u00eftat pol\u00edtica que ha caracteritzat generalment Andorra.<\/p>\n\n\n\n

Andorra durant els grans conflictes europeus<\/h2>\n\n\n\n

La situaci\u00f3 geogr\u00e0fica del pa\u00eds ha imposat durant molt de temps una diplom\u00e0cia prudent. Envoltat de ve\u00efns molt m\u00e9s poderosos, el Principat tenia poc inter\u00e8s a intervenir directament en els conflictes europeus. Durant les dues guerres mundials, Andorra es va mantenir al marge dels principals enfrontaments militars.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola van situar el territori en una posici\u00f3 delicada. La seva ubicaci\u00f3 entre Fran\u00e7a i Espanya el convertia, en particular, en un lloc de pas a trav\u00e9s dels Pirineus. Per tant, seria reduccionista presentar Andorra simplement com un territori completament a\u00efllat de les guerres.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que el pa\u00eds no es va convertir en un camp de batalla comparable als territoris ve\u00efns, els canvis pol\u00edtics i militars que afectaven Europa van tenir necess\u00e0riament repercussions sobre les valls, els seus intercanvis comercials i els seus habitants. Aquesta prud\u00e8ncia diplom\u00e0tica contribueix, per\u00f2, a explicar la continu\u00eftat de les institucions andorranes.<\/p>\n\n\n\n

De la societat rural a l\u2019Andorra moderna<\/h2>\n\n\n\n

Fins a principis del segle XX, Andorra continua sent essencialment un territori rural i de muntanya. La ramaderia, l\u2019agricultura, l\u2019explotaci\u00f3 dels recursos locals i els intercanvis amb les regions ve\u00efnes estructuren bona part de l\u2019economia. Les dificultats geogr\u00e0fiques s\u00f3n importants i les comunicacions, complicades.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Aquesta situaci\u00f3 canvia radicalment al llarg del segle XX, amb la millora de les carreteres i de les comunicacions amb Fran\u00e7a i Espanya. El desenvolupament del comer\u00e7 i, posteriorment, del turisme transforma profundament el pa\u00eds. Els esports d\u2019hivern adquireixen progressivament un paper molt important i les estacions d\u2019esqu\u00ed es converteixen en un dels principals motors de l\u2019economia andorrana.<\/p>\n\n\n\n

El comer\u00e7 tamb\u00e9 es beneficia d\u2019una fiscalitat hist\u00f2ricament m\u00e9s lleugera que la dels grans pa\u00efsos ve\u00efns. Milions de visitants passen aix\u00ed a associar Andorra amb les pistes d\u2019esqu\u00ed, els paisatges pirinencs i les seves zones comercials.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta transformaci\u00f3 econ\u00f2mica comporta tamb\u00e9 un canvi demogr\u00e0fic molt important. L\u2019arribada de nombrosos treballadors i residents estrangers converteix Andorra en una societat molt m\u00e9s internacional que en el passat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La Constituci\u00f3 de 1993, un punt d\u2019inflexi\u00f3 en la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia<\/h2>\n\n\n\n

L\u2019any 1993 constitueix probablement la ruptura institucional m\u00e9s important de la hist\u00f2ria recent del pa\u00eds. El 14 de mar\u00e7 de 1993, els andorrans aproven per refer\u00e8ndum una nova Constituci\u00f3. Andorra queda aix\u00ed definida clarament com un estat de dret, democr\u00e0tic i social, organitzat sota un r\u00e8gim de coprincipat parlamentari.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aquest moment, els poders de les institucions queden regulats constitucionalment. El Consell General exerceix el poder legislatiu. El cap de Govern dirigeix el poder executiu amb els ministres, mentre que els copr\u00ednceps exerceixen les funcions que els atribueix la Constituci\u00f3. Aquesta reforma permet tamb\u00e9 a Andorra afirmar plenament la seva personalitat jur\u00eddica en l\u2019\u00e0mbit internacional.<\/p>\n\n\n\n

El Principat s\u2019incorpora a l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides el juliol de 1993 i, posteriorment, al Consell d\u2019Europa l\u2019any 1994. Des d\u2019aleshores, disposa d\u2019una diplom\u00e0cia pr\u00f2pia i participa directament en nombroses organitzacions internacionals.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 Andorra t\u00e9 dos copr\u00ednceps?<\/h2>\n\n\n\n

El coprincipat \u00e9s probablement la caracter\u00edstica institucional que m\u00e9s sorpr\u00e8n els visitants. Tanmateix, esdev\u00e9 molt m\u00e9s f\u00e0cil d\u2019entendre quan es coneix la hist\u00f2ria dels Pariatges.<\/p>\n\n\n\n

Un dels copr\u00ednceps \u00e9s sempre el bisbe d\u2019Urgell. L\u2019altra funci\u00f3, vinculada hist\u00f2ricament al comte de Foix, va seguir les transformacions pol\u00edtiques de Fran\u00e7a fins a quedar exercida pel president de la Rep\u00fablica Francesa.<\/p>\n\n\n\n

Els dos copr\u00ednceps s\u00f3n els caps d\u2019estat d\u2019Andorra, per\u00f2 els seus poders ja no corresponen als dels antics senyors feudals. Des de 1993, exerceixen les seves funcions d\u2019acord amb la Constituci\u00f3 i amb les institucions democr\u00e0tiques del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Andorra ofereix aix\u00ed un exemple especialment singular de continu\u00eftat institucional: un comprom\u00eds nascut en el m\u00f3n feudal s\u2019ha anat transformant progressivament fins a trobar el seu lloc dins d\u2019un estat constitucional contemporani.<\/p>\n\n\n\n

Les set parr\u00f2quies, un llegat que continua ben viu<\/h2>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria d\u2019Andorra no es pot reduir als seus copr\u00ednceps. L\u2019organitzaci\u00f3 territorial en parr\u00f2quies hi t\u00e9 tamb\u00e9 un paper fonamental. Actualment, el pa\u00eds est\u00e0 dividit en set parr\u00f2quies: Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Juli\u00e0 de L\u00f2ria i Escaldes-Engordany. Aquesta \u00faltima constitueix un cas particular, ja que no es va crear fins al 1978 a partir d\u2019una part del territori d\u2019Andorra la Vella.<\/p>\n\n\n\n

Cada parr\u00f2quia disposa d\u2019una administraci\u00f3 local anomenada Com\u00fa. Aquesta organitzaci\u00f3 continua donant avui una import\u00e0ncia pol\u00edtica i administrativa real a unes comunitats que tenen les seves arrels en una \u00e8poca molt llunyana de la hist\u00f2ria de les valls. Per comprendre la vida andorrana, \u00e9s \u00fatil no fixar-se \u00fanicament en l\u2019Estat central. La identitat local i parroquial continua tenint una pres\u00e8ncia especialment significativa.<\/p>\n\n\n\n

Una identitat profundament vinculada a la cultura catalana<\/h2>\n\n\n\n

La llengua oficial d\u2019Andorra \u00e9s el catal\u00e0. Aquesta particularitat diferencia el pa\u00eds d\u2019altres estats europeus. De fet, \u00e9s l\u2019\u00fanic Estat sobir\u00e0 on el catal\u00e0 \u00e9s l\u2019\u00fanica llengua oficial. La cultura andorrana forma part naturalment de l\u2019espai cultural catal\u00e0 i pirinenc, tot i que ha desenvolupat les seves pr\u00f2pies tradicions.<\/p>\n\n\n\n

La religi\u00f3 cat\u00f2lica ha tingut durant segles un paper important en l\u2019organitzaci\u00f3 social de les valls. Les festes parroquials, les esgl\u00e9sies rom\u00e0niques, les celebracions populars i les tradicions de muntanya encara avui donen testimoni d\u2019aquest llegat.<\/p>\n\n\n\n

Entre les tradicions m\u00e9s visibles destaquen especialment les Falles, celebracions vinculades al solstici d\u2019estiu i al foc. Formen part d\u2019un conjunt de festes del foc que es mantenen en diverses comunitats dels Pirineus.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019arquitectura constitueix un altre testimoni especialment concret del passat. Les petites esgl\u00e9sies rom\u00e0niques, els nuclis antics i les cases tradicionals permeten descobrir una part de la hist\u00f2ria directament a trav\u00e9s del paisatge andorr\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Com s\u2019ha transformat l\u2019economia d\u2019Andorra?<\/h2>\n\n\n\n

El contrast entre l\u2019Andorra d\u2019abans i la d\u2019avui \u00e9s espectacular. En poques d\u00e8cades, una economia essencialment rural es va transformar en una economia dominada pels serveis, el comer\u00e7, el turisme i les activitats financeres.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019esqu\u00ed t\u00e9 un paper important en aquesta evoluci\u00f3, per\u00f2 seria reduccionista limitar el turisme d\u2019Andorra als esports d\u2019hivern. El senderisme, el ciclisme, el termalisme, el patrimoni cultural i les activitats de muntanya tamb\u00e9 atrauen nombrosos visitants durant la resta de l\u2019any.<\/p>\n\n\n\n

La fiscalitat ha constitu\u00eft durant molt de temps un altre element distintiu del model econ\u00f2mic andorr\u00e0. Tanmateix, la imatge d\u2019Andorra com un simple \u00abparad\u00eds fiscal\u00bb s\u2019ajusta cada vegada menys a la realitat institucional actual. Des de les d\u00e8cades del 2000 i del 2010, el pa\u00eds ha reformat profundament el seu sistema fiscal i ha refor\u00e7at la cooperaci\u00f3 internacional en mat\u00e8ria de transpar\u00e8ncia financera. En aquest proc\u00e9s es van introduir un impost sobre societats i un impost sobre la renda.<\/p>\n\n\n\n

Aquests canvis responen a una necessitat concreta: mantenir una economia atractiva i competitiva, alhora que es compleixen cada vegada m\u00e9s els est\u00e0ndards fiscals i financers internacionals.<\/p>\n\n\n\n

Andorra i la Uni\u00f3 Europea: una relaci\u00f3 particular<\/h2>\n\n\n\n

Andorra no \u00e9s membre de la Uni\u00f3 Europea. Tanmateix, mant\u00e9 estretes relacions econ\u00f2miques amb la UE i amb els seus dos pa\u00efsos ve\u00efns. Un acord duaner amb la Comunitat Econ\u00f2mica Europea va entrar en vigor a principis de la d\u00e8cada de 1990 per als productes que hi estan subjectes.<\/p>\n\n\n\n

El Principat tamb\u00e9 utilitza l\u2019euro, tot i que no forma part de la zona euro en les mateixes condicions que Fran\u00e7a o Espanya. Un acord monetari amb la Uni\u00f3 Europea permet a Andorra emetre les seves pr\u00f2pies monedes d\u2019euro.<\/p>\n\n\n\n

Les relacions entre Andorra i la Uni\u00f3 Europea continuen evolucionant. La q\u00fcesti\u00f3 d\u2019una integraci\u00f3 econ\u00f2mica m\u00e9s profunda s\u2019ha convertit en un dels grans debats pol\u00edtics contemporanis del pa\u00eds, ja que afecta directament l\u2019acc\u00e9s al mercat europeu, per\u00f2 tamb\u00e9 la preservaci\u00f3 de les particularitats d\u2019Andorra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Situada entre Fran\u00e7a i Espanya, Andorra podria semblar f\u00e0cilment un petit territori de muntanya. Tanmateix, la seva hist\u00f2ria \u00e9s sorprenentment rica. Pocs pa\u00efsos europeus poden presumir d\u2019unes institucions que tenen els seus or\u00edgens a l\u2019edat mitjana i que, alhora, funcionen avui com una democr\u00e0cia parlament\u00e0ria moderna. Per entendre l\u2019Andorra actual, el seu estatus de Principat, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":13423,"parent":13279,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"niveau-3.php","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"La fundaci\u00f3 d'Andorra: hist\u00f2ria i naixement del Principat","_seopress_titles_desc":"Apr\u00e8n com es va fundar Andorra, les principals etapes de la seva hist\u00f2ria i els esdeveniments que van marcar el Principat al llarg dels segles.","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"footnotes":""},"class_list":["post-13356","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.mc-expatriation.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/13356","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.mc-expatriation.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.mc-expatriation.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mc-expatriation.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mc-expatriation.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13356"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.mc-expatriation.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/13356\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mc-expatriation.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/13279"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mc-expatriation.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13423"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.mc-expatriation.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13356"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}