Com aconseguir amb èxit una autorització d’inversió estrangera a Andorra?

Crear una empresa a Andorra, entrar en el capital d’una societat o adquirir un immoble pot semblar relativament senzill quan només es té en compte la mida del país o el seu entorn fiscal. A la pràctica, però, una inversió estrangera a Andorra s’ha de preparar amb molta cura. El més important és no considerar l’autorització d’inversió estrangera com un simple tràmit administratiu. Les autoritats andorranes analitzen la naturalesa del projecte, la identitat de l’inversor, l’origen dels fons i, segons el cas, l’impacte real que la inversió pot tenir al país.

A més, el marc legal ha evolucionat considerablement durant els darrers anys. La Llei 5/2025, del 6 de març de 2025 (Llei Òmnibus), i el seu reglament d’aplicació han reforçat el control de les inversions estrangeres i la voluntat de prioritzar els projectes que es corresponen amb una activitat econòmica real. En determinades noves operacions, l’inversor ha de poder demostrar, entre altres aspectes, que desenvolupa efectivament una activitat econòmica durant els 18 mesos posteriors a l’autorització.

Per què invertir a Andorra?

Des de fa diversos anys, Andorra atrau empresaris i inversors internacionals. La seva proximitat amb França i Espanya, l’entorn econòmic, la seguretat i la qualitat de vida expliquen bona part d’aquest interès. Andorra Business, l’agència encarregada de la promoció i el desenvolupament econòmic del país, acompanya tant les empreses locals com els inversors estrangers en els seus processos d’implantació i creixement.

La fiscalitat és, naturalment, un dels criteris que analitzen els inversors, però mai no hauria de ser l’únic motiu per establir-se a Andorra. Per a una persona física resident fiscalment a Andorra, el tipus de l’IRPF és del 10 %, amb un mecanisme de bonificació aplicable, especialment, a determinades franges d’ingressos. Pel que fa a l’IGI, l’equivalent andorrà de l’IVA, el tipus general és del 4,5 %.

Aquests tipus impositius no volen dir, però, que un inversor estranger pugui beneficiar-se automàticament d’aquesta fiscalitat sobre la totalitat dels seus ingressos. La residència fiscal, l’origen de les rendes, l’estructura de participació en una societat, la presència d’activitats en diversos Estats i els convenis fiscals aplicables poden modificar de manera significativa el resultat final.

Andorra disposa, entre altres instruments, de convenis per evitar la doble imposició amb diversos Estats, com França i Espanya. Aquests convenis poden tenir una importància decisiva quan un empresari manté una activitat, ingressos, participacions o béns al seu país d’origen.

Per això, un projecte d’inversió seriós sol començar amb una anàlisi econòmica i fiscal global: què voleu desenvolupar realment a Andorra, on seran els vostres clients, on es desenvoluparà l’activitat, on viureu i com es generaran els ingressos? La resposta a aquestes preguntes sovint és més important que la simple elecció d’una estructura jurídica.

Què és una sol·licitud d’inversió estrangera a Andorra?

La inversió estrangera pot adoptar diverses formes. Pot consistir en la creació d’una societat andorrana, l’adquisició o l’ampliació d’una participació en una empresa, una inversió immobiliària o altres operacions incloses dins de l’àmbit de la normativa aplicable.

No seria correcte afirmar que existeix un procediment idèntic per a qualsevol persona estrangera i per a qualsevol tipus d’inversió. Les obligacions depenen de la naturalesa de l’operació, de la condició de l’inversor, del seu estatus de resident o no resident i del sector d’activitat corresponent.

En el cas habitual d’un empresari estranger no resident que vol constituir una societat mercantil andorrana, el procediment oficial preveu, entre altres passos, obtenir una autorització d’inversió estrangera abans de formalitzar la constitució davant de notari. El Govern també indica que aquesta sol·licitud es pot presentar davant de l’Administració o per via electrònica.

Aquesta autorització permet a l’Administració conèixer la identitat de l’inversor, l’estructura societària prevista i la naturalesa real del projecte. El control també té en compte qüestions més àmplies. El reglament que va entrar en vigor el 2025 estableix, entre altres aspectes, que el Registre d’Inversions Estrangeres ha de comprovar que l’operació no comporti riscos per a la seguretat nacional, l’ordre públic o econòmic, el medi ambient, la salut pública, l’accés a determinats recursos, la informació sensible, el mercat laboral, l’habitatge o l’interès general del país.

Aquesta evolució és important. Un expedient sòlid no és, per tant, només un expedient administrativament complet. També ha de permetre entendre qui inverteix, amb quins fons, en quina activitat i amb quin objectiu econòmic.

Com preparar una sol·licitud d’inversió estrangera sòlida?

La preparació d’una sol·licitud d’inversió estrangera a Andorra comença molt abans de presentar formalment l’expedient.

L’inversor ha de ser capaç d’explicar amb claredat el seu projecte. Si vol crear una societat, l’objecte social, l’activitat, el finançament i l’organització de l’empresa han de ser coherents entre si. Una estructura creada únicament sobre el paper, sense una activitat identificable o sense una lògica econòmica clara, serà naturalment més difícil de justificar que un projecte ben documentat.

L’origen dels fons també és un element fonamental. Els bancs, els notaris i les autoritats poden sol·licitar documents que permetin entendre com s’ha constituït el capital. La millor opció és preparar una traçabilitat clara i cronològica dels fons: ingressos professionals, venda d’una empresa, estalvis, dividends, herència, venda d’un immoble o qualsevol altra font lícita de patrimoni. Com més clara sigui aquesta cadena, menys probabilitats hi haurà que els controls generin sol·licituds de documentació addicional.

També és important garantir la coherència entre els diferents documents. L’import indicat en el projecte, el capital aportat, la informació comunicada al banc, els beneficiaris efectius i les declaracions presentades davant de l’Administració no poden oferir versions diferents de la mateixa operació.

En el procés de constitució d’una societat, el Govern preveu, entre altres passos, l’obtenció d’un número d’identificació administrativa per al ciutadà estranger no resident, la reserva de la denominació social, l’autorització d’inversió estrangera, el dipòsit del capital i, posteriorment, la constitució davant de notari. Actualment, el capital social mínim indicat per l’Administració és de 3.000 euros per a una SL i de 60.000 euros per a una SA.

La SL sol ser adequada per a estructures empresarials de dimensió petita o mitjana. La SA s’adapta més a projectes que requereixen un capital superior o una estructura accionarial més desenvolupada. Tanmateix, l’elecció de la forma societària no s’hauria de basar únicament en el capital mínim exigible. També cal analitzar aspectes com la governança, el nombre de socis, les necessitats futures de finançament, la transmissió de les participacions o accions i la fiscalitat.

Què passa després d’obtenir l’autorització?

L’obtenció de l’autorització d’inversió estrangera no implica necessàriament que el control administratiu s’hagi acabat. El reglament d’inversió estrangera aprovat el 2025 ha reforçat precisament el seguiment dels projectes després de la seva aprovació. Les noves operacions incloses en aquest marc han de poder demostrar l’existència d’una activitat econòmica efectiva durant els 18 mesos posteriors a l’autorització.

L’Administració pot analitzar, entre altres elements, l’inici efectiu de l’activitat, el volum de negoci i el compliment de les obligacions comptables i fiscals. Aquest aspecte és especialment important per a qualsevol empresari que vulgui crear una empresa a Andorra.

No n’hi ha prou amb constituir jurídicament la societat i dipositar el capital social. Posteriorment, cal convertir el projecte en una activitat real: posar en funcionament l’empresa, organitzar-ne la comptabilitat, presentar les declaracions obligatòries i poder demostrar que la societat es correspon efectivament amb el projecte presentat en el moment de sol·licitar l’autorització.

Aquesta exigència reforça també la importància de disposar d’un pla de negoci realista. És preferible presentar unes previsions prudents, coherents i fàcilment justificables que no pas un projecte excessivament ambiciós que després no pugui executar-se en les condicions previstes.

Inversió immobiliària estrangera: un marc que s’ha tornat molt més estricte

La inversió immobiliària mereix una atenció especial, ja que és probablement un dels àmbits de la normativa que més ha evolucionat durant els darrers anys.

Actualment, seria enganyós presentar la inversió immobiliària estrangera a Andorra com un mercat simplement accessible gràcies a una fiscalitat atractiva. Des de 2024, i posteriorment amb les reformes introduïdes el 2025 i el 2026, el país ha reforçat les restriccions i la fiscalitat aplicables a determinades adquisicions immobiliàries per part d’inversors estrangers.

La normativa de 2025 ha limitat, entre altres aspectes, la compra d’habitatges per part d’inversors estrangers i ha establert un marc més restrictiu per a la promoció immobiliària estrangera. El Govern explica que aquesta política té, entre els seus objectius, protegir millor el mercat de l’habitatge i orientar determinades inversions cap a projectes considerats d’interès per al país.

La fiscalitat també ha evolucionat. Amb les noves mesures que van entrar en vigor el febrer de 2026, el tipus de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària s’ha situat, en determinades situacions previstes per la normativa, en el 6 % per a l’adquisició d’un primer immoble i en el 10 % en el cas de la compra d’un segon habitatge. Tanmateix, poden existir règims específics i determinats supòsits d’exempció, especialment quan la inversió immobiliària està vinculada a determinades activitats econòmiques.

El cost real d’una inversió immobiliària a Andorra ha de tenir en compte no només el preu de compra, sinó també l’impost que eventualment s’apliqui a la inversió estrangera, les despeses de formalització, la fiscalitat futura dels ingressos o d’una eventual venda i les restriccions específiques de l’operació prevista.

En el cas d’una inversió immobiliària estrangera a Andorra, una revisió jurídica prèvia és avui indispensable.

Fiscalitat andorrana: atractiva no vol dir automàtica

Un dels errors més habituals consisteix a reduir un projecte d’inversió a Andorra a uns quants tipus impositius. Els tipus fiscals andorrans continuen sent competitius en molts casos, però la qüestió real és determinar quin règim fiscal s’aplica a cada situació. Una persona que crea una empresa a Andorra però continua vivint i desenvolupant la major part de la seva activitat a França o Espanya no es troba en la mateixa situació que un empresari que trasllada efectivament la seva residència i la seva activitat al Principat.

Per tant, la residència fiscal s’ha d’analitzar amb rigor. No es determina simplement pel fet d’obrir una societat o un compte bancari a Andorra.

També cal estudiar els fluxos econòmics entre la societat i el seu administrador o soci, la seva remuneració, els dividends, els ingressos percebuts a l’estranger i les possibles participacions en empreses d’altres països. Els convenis per evitar la doble imposició signats per Andorra, especialment amb França i Espanya, tenen precisament la funció de determinar en quin Estat poden tributar determinades categories de rendes i d’evitar que una mateixa situació sigui gravada dues vegades en les condicions previstes per aquests convenis.

Per què és tan important l’origen dels fons?

Una inversió estrangera sol implicar diversos nivells de control. El banc pot sol·licitar justificants abans d’acceptar l’obertura d’un compte o el dipòsit del capital. El notari necessita disposar de la documentació necessària per formalitzar l’operació. Per la seva banda, l’Administració comprova que la inversió compleixi els requisits aplicables.

Per tant, un inversor que disposa de fons totalment lícits pot trobar dificultats si l’origen d’aquests diners no està prou ben documentat.

Posem un exemple senzill. Una persona ha venut la seva empresa uns anys enrere i vol reinvertir una part dels diners obtinguts amb aquesta operació a Andorra. Presentar únicament un extracte bancari que mostri el saldo disponible no explica tota la procedència dels fons. En canvi, el contracte de compravenda de l’empresa, la documentació fiscal corresponent i els moviments bancaris que permetin seguir el recorregut dels diners fan que l’expedient sigui molt més fàcil d’entendre.

Aquesta tasca de preparació no té res d’extraordinari, però és precisament el que permet evitar una gran part dels bloquejos administratius.

Cal comptar amb assessorament professional per invertir a Andorra?

És possible realitzar directament determinats tràmits davant de l’Administració, i diversos procediments també estan disponibles en línia. En el cas de la constitució d’una societat, per exemple, el Govern detalla les diferents etapes oficials i la documentació necessària.

Tanmateix, quan el projecte implica diversos socis, societats estrangeres, una inversió immobiliària, un canvi de residència fiscal o fluxos internacionals importants, comptar amb l’assessorament d’un professional local pot resultar especialment útil.

L’advocat intervé en l’estructuració jurídica i en la conformitat del projecte. El notari participa en la formalització de determinades operacions. El fiscalista analitza les conseqüències fiscals a Andorra i, quan té competència per fer-ho, la seva relació amb la situació internacional de l’inversor. Posteriorment, un professional de la comptabilitat pot encarregar-se del compliment de les obligacions comptables i declaratives de l’empresa.

L’objectiu no és multiplicar els intermediaris, sinó determinar quin professional ha de validar cada part del projecte.

Pel que fa a les qüestions institucionals i econòmiques, Andorra Business també és un interlocutor oficial que, entre altres funcions, acompanya els inversors estrangers i les noves empreses que volen establir-se al país.