Expatriar-se a Andorra: residència, fiscalitat, cost de vida i tràmits que cal conèixer

Les dimensions reduïdes del país també influeixen en la manera de viure-hi. Andorra no ofereix la mateixa oferta cultural, universitària o econòmica que una gran metròpoli europea. Per a alguns expatriats, precisament aquesta escala més humana és un dels principals atractius del Principat. Per a d’altres, però, pot convertir-se en una limitació al cap d’uns mesos. Abans de traslladar-se, per tant, és recomanable reflexionar sobre el tipus de vida quotidiana que realment es busca i no centrar-se únicament en l’estalvi fiscal potencial.

La fiscalitat continua sent, però, un dels grans atractius d’Andorra en comparació amb diversos països veïns. El tipus general de l’impost sobre la renda de les persones físiques a Andorra, conegut com a IRPF, és del 10 %. Tanmateix, el sistema fiscal preveu diversos mecanismes que poden reduir el tipus efectiu aplicable a determinades franges d’ingressos. El portal fiscal oficial estableix, en particular, un mecanisme de bonificació aplicable a determinades remuneracions situades entre 24.000 i 40.000 euros. Pel que fa a l’IGI, l’impost general indirecte equivalent a l’IVA, el tipus general és del 4,5 %, tot i que existeixen diversos tipus especials en funció dels béns i serveis concernés.

Aquests tipus impositius són atractius, però per si sols no permeten determinar quants impostos haurà de pagar realment un expatriat. El tractament fiscal depèn dels ingressos obtinguts, del seu origen, de la situació familiar, del patrimoni posseït i de les possibles convencions fiscals aplicables. Convertir-se en resident administratiu d’Andorra no significa automàticament que desaparegui qualsevol obligació fiscal al país on es residia anteriorment.

Residència a Andorra: triar un estatus adequat al vostre projecte

La primera pregunta que us hauríeu de fer no és «quant cal invertir?», sinó «què faré realment a Andorra?». Una persona que es trasllada al país per treballar com a assalariada, un emprenedor que hi crea el seu negoci, un inversor que viu d’ingressos procedents de l’estranger o un esportista professional no pertanyen necessàriament a la mateixa categoria d’immigració.

El Govern d’Andorra distingeix diverses autoritzacions de residència i treball, així com diferents modalitats de residència sense activitat professional. També hi ha règims específics per a determinades activitats professionals, els estudis, la recerca, l’emprenedoria o els nòmades digitals. A més, les quotes d’immigració, que s’han anat restringint, i la normativa aplicable continuen evolucionant. L’any 2026, aquestes qüestions es regeixen per la Llei Òmnibus.

Aquesta evolució normativa és especialment rellevant. Encara es poden trobar a Internet molts continguts que afirmen que només cal invertir una quantitat determinada per obtenir automàticament una «residència passiva». Aquest tipus de simplificació pot resultar enganyosa. L’import de la inversió, les garanties financeres, el període mínim d’estada i la resta de requisits depenen de la categoria exacta d’autorització que se sol·liciti.

A més, l’octubre de 2025, el Govern d’Andorra va anunciar un projecte destinat, entre altres mesures, a incrementar determinats requisits econòmics relacionats amb les residències sense activitat professional. Aquesta evolució demostra per què és preferible consultar sempre la normativa vigent en el moment de presentar la sol·licitud.

Algunes autoritzacions de residència sense activitat professional exigeixen tenir la residència principal i efectiva a Andorra durant almenys 90 dies per any natural. Aquest requisit no s’ha de confondre amb el concepte de residència fiscal. Pel que fa a l’IRPF, l’Administració tributària andorrana indica, entre altres criteris, que una persona pot ser considerada resident fiscal quan viu més de 183 dies al país durant l’any natural i quan el centre principal de les seves activitats o interessos econòmics es troba a Andorra.

Aquesta diferència entre l’autorització de residència i la residència fiscal és un dels aspectes més importants que cal entendre per planificar correctament una expatriació a Andorra.

Quins tràmits cal preveure per instal·lar-se a Andorra?

Un expedient d’immigració no s’ha de preparar a última hora. Es poden sol·licitar diversos documents personals i administratius, i alguns han de ser recents, estar degudament autenticats o portar una postil·la.

Documents que cal reunir

En funció del permís sol·licitat, pot ser necessari presentar un document d’identitat vigent, certificats d’antecedents penals, un justificant d’allotjament, documents relatius a l’estat civil, justificants de l’activitat professional i diversos documents que acreditin el compliment de les condicions exigides per a l’estatus de residència escollit.

El Conveni de la Haia

Les autoritats andorranes especifiquen que els documents oficials expedits per administracions estrangeres han d’estar apostillats d’acord amb el Conveni de la Haia o degudament legalitzats. Per a determinades autoritzacions, també cal efectuar la inscripció al Comú de la parròquia de residència després de l’expedició del títol corresponent.

L’habitatge

L’habitatge és un aspecte que convé planificar amb prou antelació. Esperar que el permís de residència estigui pràcticament tramitat per començar a buscar un apartament pot complicar el projecte, especialment en períodes en què la demanda de lloguer és elevada.

Obrir un compte bancari

L’obertura d’un compte bancari també requereix poder explicar amb claredat la vostra activitat professional, la vostra situació fiscal i l’origen dels fons que es transferiran. Per tant, no s’hauria de considerar el banc com un simple tràmit administratiu. Les entitats financeres estan subjectes a obligacions de compliment normatiu i poden sol·licitar documentació addicional abans d’obrir el compte o en el marc de determinades transferències.

Els tràmits al país d’origen

Finalment, una expatriació a Andorra s’ha de planificar a banda i banda de la frontera. Els tràmits que es realitzen a Andorra no substitueixen les gestions que cal efectuar al país que es deixa. La situació fiscal d’un ciutadà francès, espanyol, belga o d’una persona resident en un país tercer pot ser diferent i requereix un tractament específic.

Residència i treball per a emprenedors

Crear una empresa a Andorra i establir-s’hi com a emprenedor són dues qüestions relacionades, però jurídicament diferents. Constituir una societat no dona automàticament dret a obtenir la residència a Andorra.

Per obtenir una autorització de residència i treball per compte propi basada en una societat creada mitjançant una inversió estrangera, el portal oficial estableix actualment diversos requisits. Entre altres condicions, el sol·licitant ha de tenir una participació en la societat andorrana corresponent, exercir un càrrec en el seu òrgan d’administració i demostrar que l’empresa desenvolupa efectivament una activitat comercial registrada i activa a Andorra.

El mateix procediment oficial indica actualment que, en el cas corresponent, cal efectuar un dipòsit de 50.000 euros davant l’Autoritat Financera Andorrana. Atès que s’han anunciat modificacions d’aquest règim i que la normativa d’immigració continua evolucionant, és imprescindible verificar aquest import en el moment de preparar la sol·licitud.

Aquest requisit d’activitat real és especialment important. Una societat constituïda únicament sobre el paper no compleix necessàriament les expectatives de les autoritats envers una persona que sol·licita una autorització per desenvolupar una activitat professional per compte propi.

Per a qualsevol persona que es plantegi traslladar a Andorra una activitat de consultoria, comerç, serveis digitals o qualsevol altre negoci, és recomanable planificar alhora tant el projecte empresarial com el projecte de residència.

Fiscalitat a Andorra: atractiva, però més complexa que un simple «tipus del 10 %»

La xifra del 10 % apareix sovint quan es parla de la fiscalitat a Andorra. Efectivament, correspon al tipus general de l’IRPF. En el règim general, el tipus de l’impost sobre societats també se situa en el 10 %.

Això no significa, però, que tots els ingressos personals o tots els beneficis empresarials tributin automàticament i exactament al 10 %.

L’IRPF andorrà diferencia diverses categories de rendes: rendiments del treball, rendiments immobiliaris, rendiments d’activitats econòmiques, rendiments del capital mobiliari, així com guanys i pèrdues patrimonials. Les reduccions, exempcions, deduccions i bonificacions aplicables poden modificar considerablement la càrrega fiscal final.

També cal ser prudent amb les afirmacions segons les quals a Andorra «no existeix cap impost sobre successions i donacions». El país de residència del donant o del difunt, la ubicació dels béns i la normativa fiscal estrangera poden canviar completament l’anàlisi. Cal adoptar la mateixa prudència en el cas dels dividends, les plusvàlues, els royalties o els ingressos procedents de l’estranger. Una estructura fiscal adequada per a un emprenedor pot no ser-ho per a una altra persona.

Andorra disposa, a més, de mecanismes destinats a evitar determinades situacions de doble imposició internacional. L’Administració tributària preveu, entre altres mesures, deduccions destinades a eliminar la doble imposició interna i internacional. Tanmateix, la seva aplicació depèn del tipus de renda de què es tracti i, quan existeix, del conveni fiscal subscrit amb el país corresponent.

Per tant, l’objectiu raonable no és buscar «zero impostos», sinó establir una situació fiscal coherent amb el lloc on es viu realment, l’activitat professional que es desenvolupa i el patrimoni que es posseeix.

Quin és el cost de vida a Andorra?

Una fiscalitat avantatjosa no significa necessàriament que el dia a dia sigui barat.

Actualment, l’habitatge és una de les principals despeses que han de tenir en compte els nous residents a Andorra. També és difícil establir un preu mitjà que sigui realment representatiu sense especificar la parròquia, l’antiguitat del contracte de lloguer i la data en què es va signar.

Les dades publicades pel Govern d’Andorra ofereixen una informació interessant sobre aquesta qüestió. El novembre de 2025, el sistema SICAR registrava un lloguer mitjà d’uns 13 euros per metre quadrat en els contractes que hi constaven en aquell moment. En canvi, els nous contractes signats durant el 2025 arribaven a una mitjana de 18,19 euros per metre quadrat. La mateixa Administració adverteix que les dades disponibles encara no ofereixen una fotografia completament precisa de tot el mercat, especialment perquè algunes informacions continuaven estant incompletes.

Aquesta diferència és especialment important per a les persones que es traslladen avui a Andorra. El lloguer mitjà que paga el conjunt dels residents no coincideix necessàriament amb el preu que haurà d’assumir un nou expatriat al mercat actual. Per això, és recomanable consultar les ofertes disponibles a la parròquia on es vol viure i segons el tipus d’habitatge buscat, i elaborar el pressupost a partir dels preus de lloguer que es demanen realment.

A aquesta despesa cal afegir-hi l’electricitat, Internet, la telefonia, les assegurances, el transport, l’alimentació i, si escau, les despeses associades a tenir un vehicle. Segons l’estil de vida i la composició de la llar, aquestes despeses poden tenir un impacte considerable en el pressupost mensual.

En el cas de les famílies, també cal tenir en compte l’educació dels fills. Andorra disposa de diversos sistemes educatius i d’un entorn considerablement plurilingüe. L’elecció del centre educatiu pot dependre de la llengua de l’infant, del seu recorregut escolar anterior i de la durada prevista de l’expatriació.

En definitiva, Andorra pot ser una destinació fiscalment atractiva sense ser necessàriament una destinació «low cost». Avui dia, el cost de l’habitatge hauria de formar part de les primeres simulacions financeres que es realitzen abans de prendre la decisió d’instal·lar-se al Principat.

Treballar com a assalariat a Andorra

Per a un treballador estranger, instal·lar-se a Andorra depèn d’obtenir l’autorització corresponent al lloc de treball que ocuparà. Les quotes d’immigració poden evolucionar i algunes professions regulades requereixen titulacions, qualificacions o autoritzacions específiques.

El mercat laboral andorrà té una presència especialment important en els sectors dels serveis, el turisme, l’hoteleria, la restauració, el comerç i diverses activitats administratives i financeres. Dominar el català pot convertir-se en un avantatge professional important, tot i que el francès i el castellà també s’utilitzen habitualment en molts entorns laborals.

El salari mínim és un bon exemple de la necessitat d’actualitzar regularment els continguts relacionats amb l’expatriació. El 2026, el salari mitjà a Andorra és de 2.672,52 euros. Després d’una primera revalorització a principis de 2026, el Govern va anunciar un increment extraordinari del 2,8 %, que situa el salari mínim mensual en 1.568,67 euros a partir del juliol de 2026.

Tanmateix, per valorar una oferta de feina, cal posar aquest nivell salarial en relació amb el cost de l’habitatge. Un salari que pot semblar còmode quan només es comparen els tipus impositius pot resultar molt més ajustat un cop pagat el lloguer.

Andorra s’adapta realment al vostre projecte d’expatriació?

Andorra pot oferir un entorn especialment atractiu per a un emprenedor, un inversor, una família o un professional amb un estil de vida compatible amb el Principat. La seva fiscalitat moderada representa un avantatge real, però no hauria de fer passar per alt la resta de factors que cal tenir en compte en un projecte d’expatriació.

El cost de l’habitatge té cada vegada més pes en el pressupost. Les condicions d’immigració estan regulades i poden evolucionar. La residència fiscal s’ha d’establir de manera efectiva i no només des d’un punt de vista administratiu. La creació d’una societat també comporta obligacions econòmiques concretes. Finalment, viure de manera permanent en un petit país de muntanya implica adoptar un estil de vida diferent del d’una gran ciutat francesa o espanyola.

Per tant, una expatriació reeixida rarament comença amb la creació d’una empresa o la presentació d’un expedient de residència. Comença amb una pregunta molt més senzilla: realment vull viure aquí?

Si la resposta és sí, la millor opció és estructurar el projecte en l’ordre adequat: determinar quin estatus s’adapta millor a la vostra activitat, comprovar les condicions d’immigració a través de les fonts oficials, elaborar un pressupost realista que inclogui el cost de l’habitatge, analitzar les conseqüències fiscals al país d’origen i, només després, iniciar els tràmits administratius.