Patrimoni i successió a Andorra: fiscalitat, IFI (ex-ISF) i transmissió
Instal·lar-se a Andorra pot modificar de manera significativa la fiscalitat d’un patrimoni, però el simple fet de convertir-se en resident andorrà no és suficient per eliminar tota obligació fiscal a França o en altres països. Això és especialment important quan una família conserva un apartament a França, participacions en una societat francesa o quan els fills continuen tenint la seva residència fiscal a França.
Aquesta distinció és fonamental. Andorra disposa d’un sistema fiscal que sovint resulta més lleuger que el francès per als patrimonis importants, però una successió internacional sempre s’ha d’analitzar tenint en compte diversos factors: la residència fiscal del difunt, la dels hereus, la ubicació dels béns, la manera com estan estructurats o titularitzats i la legislació civil aplicable. Per a una família francoandorrana, és precisament aquesta visió global la que permet anticipar possibles problemes i evitar sorpreses fiscals.
Fiscalitat del patrimoni a Andorra: què passa realment amb l’ISF?
Encara és habitual parlar de l’«ISF» quan es compara França amb Andorra. Tanmateix, a França, l’antic impost de solidaritat sobre la fortuna (ISF) va ser substituït per l’impost sobre la fortuna immobiliària (IFI). El 2026, l’IFI s’aplica a les llars el patrimoni immobiliari net subjecte a tributació de les quals supera 1,3 milions d’euros. A més, una persona no resident pot continuar estant subjecta a l’IFI a França per determinats béns immobles situats al territori francès.
Andorra no disposa d’un impost general anual sobre el patrimoni de les persones físiques comparable a l’IFI francès. El seu sistema fiscal inclou, entre altres figures, l’impost sobre la renda de les persones físiques i diferents tributs vinculats a determinades operacions o categories d’actius, però no existeix un impost anual general calculat sobre el conjunt del patrimoni personal.
Això no significa, però, que un resident andorrà que tingui patrimoni immobiliari a França quedi automàticament exempt de l’IFI. L’Administració tributària francesa especifica que una persona domiciliada fora de França pot estar obligada a pagar l’IFI pel patrimoni immobiliari subjecte a tributació que posseeixi a França.
Posem un exemple senzill. Una persona abandona realment França per instal·lar-se a Andorra, però conserva diversos immobles de lloguer a França. El canvi de residència fiscal pot modificar profundament la seva situació patrimonial global, però no elimina necessàriament la fiscalitat francesa associada a aquests immobles. Per això, una expatriació no s’ha d’analitzar mai com un mecanisme fiscal aïllat. Cal estudiar-la en relació amb la composició real del patrimoni.
Residència fiscal a Andorra
La residència administrativa a Andorra i la residència fiscal són dos conceptes diferents que cal distingir. Des del punt de vista fiscal andorrà, una persona física pot ser considerada resident, entre altres criteris, quan roman més de 183 dies durant l’any natural al territori andorrà. La legislació també té en compte la ubicació del nucli principal o de la base de les activitats i dels interessos econòmics. Per tant, en la pràctica, comptar simplement els dies de permanència no hauria de ser l’únic pas d’una expatriació patrimonial.
Una persona que disposa d’un habitatge a Andorra però manté la major part de les seves activitats professionals, dels seus interessos econòmics o d’altres vincles determinants al seu antic país de residència pot trobar-se davant d’una anàlisi de residència fiscal molt més complexa del que havia previst.
En el cas d’una família procedent de França, també cal tenir en compte els criteris francesos de domicili fiscal i, quan dos Estats podrien considerar una mateixa persona com a resident fiscal, analitzar les normes previstes en els convenis fiscals aplicables.
En altres paraules, convertir-se en resident fiscal andorrà ha de correspondre a una situació real i coherent. Una instal·lació purament formal constitueix una base poc sòlida per construir una estratègia patrimonial a llarg termini.
Successió a Andorra: una fiscalitat atractiva, però no una exempció fiscal mundial
El règim andorrà és especialment interessant pel que fa a la transmissió del patrimoni. Per a les persones físiques, no existeix un impost general sobre les successions i donacions comparable als drets de transmissió gratuïta aplicables a França. Tanmateix, això no significa que una successió internacional quedi automàticament exempta de qualsevol impost. Determinades operacions poden tenir altres conseqüències fiscals en funció de la naturalesa del bé o de l’operació realitzada.
És precisament en aquest punt on molts raonaments esdevenen massa simplistes.
Imaginem, per exemple, un progenitor que resideix realment a Andorra i que té un dels seus fills vivint a França des de fa diversos anys. Encara que Andorra no apliqui drets successoris comparables als del règim francès, França pot conservar el seu propi dret a gravar la transmissió del patrimoni.
L’article 750 ter del Codi general dels impostos francès té especialment en compte el domicili fiscal del difunt o del donant, la localització dels béns i, en determinades situacions, la residència fiscal del beneficiari. Quan un hereu o donatari té el seu domicili fiscal a França en el moment de la transmissió i hi ha residit durant almenys sis anys en els deu anys anteriors, l’àmbit d’aplicació de la fiscalitat francesa es pot estendre també a béns situats fora de França, sens perjudici de les normes internacionals aplicables.
Aquest és un aspecte fonamental per a les famílies en què els pares viuen a Andorra mentre els seus fills continuen residint a França. Per tant, la residència andorrana del progenitor no s’hauria d’analitzar mai sense tenir en compte, al mateix temps, el lloc de residència dels futurs beneficiaris.
França i Andorra: atenció a l’abast real del conveni fiscal
França i Andorra han signat un conveni fiscal. Tanmateix, cal ser precisos pel que fa al seu abast: el text publicat entre els dos Estats té com a objectiu evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda. Per tant, no s’ha de partir de la idea que aquest conveni resol automàticament totes les qüestions relacionades amb les successions o donacions entre França i Andorra.
En matèria de transmissió patrimonial, les normes internes franceses continuen sent determinants quan són aplicables. Això modifica completament la manera com s’ha de preparar una successió.
Una persona pot haver organitzat correctament la seva residència fiscal a Andorra i, malgrat això, deixar als seus hereus una successió parcialment subjecta a imposició a França, ja sigui perquè hi ha un immoble situat en territori francès o perquè la situació fiscal de l’hereu estableix un vincle amb França.
Precisament, la funció d’un assessor especialitzat en fiscalitat internacional és identificar i analitzar aquests punts de connexió abans de la transmissió del patrimoni, i no esperar fins després de la defunció.
Com funciona el dret successori andorrà?
La fiscalitat és només una part de la qüestió. També cal determinar quines normes civils regularan la successió. El dret successori andorrà està regulat, entre altres disposicions, per la Llei 46/2014, relativa a la successió per causa de mort, el text consolidat de la qual ha estat objecte d’una nova versió actualitzada el 2026. La successió pot derivar d’un pacte successori, d’un testament o, quan no existeixen disposicions suficients, directament de la llei.
Contràriament a una idea que de vegades es transmet sobre Andorra, la llibertat testamentària no és absoluta. El dret andorrà reconeix efectivament una «llegítima». Els fills del difunt són, en particular, hereus legitimaris en el marc d’aquest mecanisme, i la llei fixa la llegítima en una quarta part de la base de càlcul prevista pel text legal. La possibilitat de desheretar un hereu legitimari només existeix en els casos i d’acord amb les condicions establertes per la llei.
Aquest aspecte mereix ser destacat, ja que afirmar que un resident andorrà pot excloure lliurement els seus fills de la seva successió seria incorrecte.
Quan una persona mor sense haver designat un hereu per al conjunt del seu patrimoni, s’apliquen les normes de successió intestada. Els descendents hi ocupen una posició prioritària i el cònjuge o la parella supervivent també disposa de drets específics. Quan hi ha descendents, la llei preveu, entre altres qüestions, que el cònjuge o la parella supervivent tingui un usdefruit sobre el 50 % de l’herència, d’acord amb les condicions establertes pel text legal.
En el cas d’una família internacional, també cal comprovar quina legislació és efectivament aplicable. La legislació andorrana estableix normes de dret internacional privat i adopta, com a principi, la llei personal del difunt determinada per la seva nacionalitat en el moment de la defunció, amb determinats matisos. Per tant, un ciutadà francès establert a Andorra no ha de donar per fet que tota la seva successió quedarà automàticament sotmesa al dret andorrà simplement pel fet de residir-hi.
Per què el testament esdevé essencial en una successió internacional?
Quan el patrimoni està repartit entre diversos països, un testament ben redactat no serveix només per indicar qui rebrà cada bé. També permet reduir les incerteses, organitzar els drets i les facultats dels hereus, preveure la transmissió de determinats actius i coordinar la voluntat del testador amb les normes imperatives que puguin ser aplicables.
Per exemple, un empresari pot voler que un dels seus fills continuï amb l’activitat professional mentre que un altre rebi una part més important dels actius financers. En el cas d’una família reconstituïda, una parella pot voler protegir el cònjuge supervivent i, alhora, preservar els drets dels fills d’una relació anterior. Una família que tingui béns a Andorra, França i Espanya haurà de tenir en compte, a més, diferents legislacions i règims fiscals.
En aquest tipus de situacions, copiar un model de testament estàndard rarament és una bona solució. L’objectiu és disposar d’un document que sigui compatible amb l’estructura real del patrimoni i amb la situació familiar en el moment en què hagi de produir efectes. També és recomanable revisar el testament després d’un canvi de residència fiscal, un matrimoni, un divorci, un naixement, la venda d’una empresa o l’adquisició d’un bé important en un altre país.
Donació a Andorra: interessant, però cal analitzar les dues bandes de la frontera
La donació permet organitzar la transmissió del patrimoni mentre el seu propietari encara és viu. En el context andorrà, l’absència d’un impost general sobre les donacions comparable al sistema francès pot fer que aquesta opció sigui especialment atractiva. Tanmateix, una donació realitzada des d’Andorra no anul·la les normes fiscals del país amb què el donant, el beneficiari o el bé continuïn tenint algun vincle.
Això és especialment important quan el beneficiari viu a França. L’article 750 ter del Codi general dels impostos francès (CGI) pot permetre a França gravar determinades donacions internacionals en funció de la residència del donant, de la del donatari i de la localització dels actius.
Suposem que un progenitor establert a Andorra vol transmetre una cartera financera al seu fill, que resideix a França. Abans de formalitzar la donació, cal determinar des de quan el fill és resident fiscal a França, comprovar la naturalesa i la localització jurídica dels actius i analitzar totes les normes que hi siguin aplicables.
A més, el lloc on es troba el compte bancari no sempre és suficient per determinar el tractament fiscal d’un actiu. El que realment importa és la seva qualificació jurídica i fiscal. Per tant, una donació s’hauria de decidir després d’haver-ne simulat les conseqüències fiscals, i no simplement perquè el país de residència del donant ofereixi una fiscalitat favorable.
Immobiliari francès: el principal punt de vigilància per a molts residents andorrans
Per a un ciutadà francès que s’instal·la a Andorra però conserva béns immobles a França, el patrimoni immobiliari constitueix sovint el principal vincle fiscal amb el país d’origen. Pel que fa a l’IFI, una persona fiscalment domiciliada fora de França pot continuar estant subjecta a aquest impost en funció del seu patrimoni immobiliari imposable situat a França quan es compleixen les condicions d’assujettiment. El 2026, el llindar de patrimoni immobiliari net imposable continua fixat en 1,3 milions d’euros.
El fet de tenir els immobles a través d’una societat no elimina necessàriament aquesta exposició fiscal. L’Administració tributària francesa indica que l’IFI també pot tenir en compte el valor representatiu dels béns immobles que es posseeixen indirectament a través de societats o organismes. En altres paraules, substituir la propietat directa per una societat no constitueix, per si sol, una estratègia per eliminar l’IFI.
Cal aplicar la mateixa prudència en el moment d’una successió. Els béns situats a França poden generar una imposició francesa encara que el difunt residís a l’estranger. Abans d’una expatriació a Andorra, és recomanable elaborar un inventari precís dels béns immobles que es mantenen a França i valorar-ne l’impacte futur sobre l’IFI, els ingressos, les plusvàlues i la successió.
Societat holding i estructuració patrimonial: una eina de gestió, no una vareta fiscal
Per a un empresari o una família que disposi de diverses participacions, una societat holding pot tenir un interès real. Pot facilitar la governança d’un grup, centralitzar determinades participacions, organitzar l’entrada progressiva dels fills en el capital o separar determinats actius de les activitats operatives.
Tanmateix, crear una societat a Andorra no transforma automàticament la naturalesa fiscal dels actius que aquesta societat posseeix. Una estructura patrimonial ha de respondre, en primer lloc, a un objectiu jurídic, econòmic o familiar concret i identificable. A continuació, cal analitzar el seu règim fiscal a Andorra i també el dels països on es trobin els actius, les societats o els beneficiaris.
Aquesta prudència és encara més important en l’actual context de transparència fiscal internacional. La imatge d’una Andorra basada en el secret bancari pertany a una altra època. El mateix Govern d’Andorra destaca els canvis introduïts en matèria d’intercanvi d’informació fiscal i la desaparició del secret bancari en el marc dels estàndards internacionals. Una bona estructuració patrimonial es basa, per tant, en el compliment de les obligacions i en la transparència, no en l’opacitat.
Cal transferir els actius abans de convertir-se en resident andorrà?
No existeix una resposta universal. En alguns casos, una reorganització patrimonial prèvia a l’expatriació pot tenir sentit. En d’altres, pot provocar immediatament una imposició, generar costos innecessaris o complicar una transmissió que fins aleshores era relativament senzilla.
Cal analitzar especialment les plusvàlues latents, la localització de les societats, els immobles que es posseeixen, els possibles desmembraments de la propietat, els futurs beneficiaris i la fiscalitat del país de partida. En general, l’ordre correcte consisteix a entendre les conseqüències de cada operació abans de modificar la titularitat dels actius.
Una estratègia basada en crear primer una holding, realitzar després diverses donacions i intentar esbrinar només al final quines en seran les conseqüències fiscals és precisament el contrari del que exigeix una gestió patrimonial prudent.
Feu realitat el vostre projecte d'instal·lació a Andorra sense més dilació!
Demaneu cita
Com preparar eficaçment el patrimoni abans d’instal·lar-se a Andorra?
Una estratègia patrimonial seriosa comença amb una fotografia completa de la situació actual. Cal saber on està domiciliat fiscalment cada membre de la família, en quins països es troben els béns, com estan estructurades les participacions societàries, quines plusvàlues latents existeixen, quins contractes ja s’han signat i quines donacions s’han realitzat anteriorment.
A continuació, cal projectar diferents escenaris: una donació d’aquí a uns anys, la venda d’un actiu, la defunció d’un cònjuge, un possible retorn a França o fins i tot la futura instal·lació d’un fill en un altre país. Aquest enfocament permet diferenciar els estalvis fiscals realment vinculats a la residència andorrana d’aquells que requeririen una reestructuració patrimonial més profunda.
Andorra és realment avantatjosa per transmetre un patrimoni?
Per a determinades famílies, sí, i de manera molt significativa. L’absència d’un impost general anual sobre la fortuna comparable a l’IFI i l’absència d’un impost general sobre successions i donacions equivalent als drets aplicables a França representen diferències importants respecte de la fiscalitat francesa. Tanmateix, aquests avantatges s’han de valorar realment quan la residència a Andorra és efectiva i quan el patrimoni internacional ha estat analitzat correctament.
Per a un contribuent que conserva un patrimoni immobiliari important a França o els hereus del qual continuen tenint la residència fiscal a França, la situació pot ser molt més matisada. El principal risc seria, per tant, raonar de la manera següent: «Visc a Andorra, de manera que la meva successió no tributarà». La realitat és més complexa: Andorra pot oferir un entorn patrimonial favorable, però cada Estat manté les seves pròpies normes per determinar en quins casos pot gravar un bé o un beneficiari.
Què cal tenir en compte abans d’organitzar una successió entre França i Andorra?
Instal·lar-se a Andorra pot constituir una autèntica decisió patrimonial, però no s’hauria de reduir a una simple recerca d’exempcions fiscals. La residència fiscal ha de ser real i efectiva. Els béns immobles que es conservin a França poden continuar generant conseqüències fiscals franceses. La residència dels hereus és tan important com la dels progenitors. El dret successori andorrà també protegeix determinats hereus mitjançant el mecanisme de la llegítima. Finalment, el conveni fiscal entre França i Andorra relatiu als impostos sobre la renda no s’ha de presentar com un conveni que resol automàticament totes les qüestions relacionades amb les successions i les donacions.
Abans d’una expatriació, d’una donació important, de la creació d’una estructura de titularitat o de la redacció d’un testament internacional, una anàlisi conjunta realitzada per professionals que coneguin tant el dret andorrà com el dret de l’altre país o països implicats permet prendre decisions amb més seguretat i reduir els riscos fiscals i jurídics.
