5 claus per entendre la indústria d’Andorra avui
Quan pensem en l’economia andorrana, probablement la indústria no és el primer sector que ens ve al cap. El Principat és molt més conegut per les seves estacions d’esquí, el comerç, el turisme i el sector financer. Aquesta percepció coincideix, en part, amb la realitat. Andorra no és una potència industrial i la seva economia continua estant àmpliament dominada pels serveis. Tanmateix, reduir el país al turisme i al comerç faria oblidar tot un conjunt d’activitats relacionades amb la producció, la transformació i, sobretot, amb noves empreses d’alt valor afegit.
La particularitat del model econòmic andorrà està precisament relacionada amb la dimensió del territori. Amb un mercat interior reduït, un relleu muntanyós i sense grans infraestructures industrials, Andorra difícilment pot reproduir el model manufacturer dels països veïns. En canvi, busca desenvolupar activitats especialitzades, que requereixin poc espai i que puguin aprofitar el seu entorn fiscal, les seves infraestructures digitals i la proximitat amb França i Espanya.
Per entendre què engloba realment la indústria a Andorra avui, cal mirar més enllà de les fàbriques en el sentit tradicional del terme.
Una història industrial modesta, però ben real
L’economia andorrana es va basar durant molt de temps en els recursos disponibles a les valls pirinenques. L’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal van ser activitats essencials durant segles. El tabac també va ocupar un lloc especialment rellevant en la història econòmica del país.
El treball del ferro forma igualment part del patrimoni industrial andorrà. Durant l’època moderna, diverses fargues van funcionar al territori aprofitant els recursos locals i un saber fer que s’integrava en una activitat metal·lúrgica més àmplia a escala dels Pirineus.
Aquesta economia tradicional va començar a transformar-se profundament durant el segle XX. A partir dels anys 1950 i 1960, la millora de les comunicacions amb els països veïns va acompanyar el desenvolupament espectacular del comerç i del turisme. Els esports d’hivern es van convertir progressivament en un dels motors de l’economia, mentre que el sector terciari adquiria cada vegada més importància. L’Andorra que coneixem avui és, en gran part, el resultat d’aquesta transformació.
La indústria, però, no va desaparèixer. Simplement ha canviat de naturalesa i actualment ocupa un lloc secundari respecte dels serveis. Les limitacions geogràfiques dificulten la implantació d’activitats que necessitin grans superfícies, importants volums de matèries primeres o una logística pesada. En canvi, les empreses capaces de generar molt valor amb relativament poc espai poden trobar un entorn més favorable.
Aquesta evolució explica per què cal ser precís quan parlem de la indústria andorrana. Les finances, el turisme o el comerç contribueixen al dinamisme econòmic del país, però no són indústries manufactureres. Tot i així, poden donar suport directament a les empreses industrials mitjançant el finançament, la demanda, la logística o l’accés a nous mercats.
Com és realment la indústria andorrana?
Cal deixar de banda la imatge de les grans zones industrials que podem trobar a França o Espanya. El teixit empresarial andorrà és molt més compacte i es basa principalment en petites i mitjanes empreses.
Les activitats de transformació lleugera hi poden trobar més fàcilment el seu lloc. El sector agroalimentari, el tabac, determinades produccions artesanals o especialitzades i les activitats tecnològiques s’adapten millor a les característiques del territori que no pas una indústria pesada.
La fiscalitat també constitueix un element important de l’entorn econòmic. Andorra aplica, entre altres figures tributàries, un impost sobre societats amb un tipus general del 10 %, mentre que l’IGI (Impost General Indirecte) funciona segons un principi comparable al de l’IVA i té un tipus general del 4,5 %. Aquests tipus poden fer que el territori sigui interessant per a determinades empreses, però, per si sols, no són suficients per determinar si una implantació és realment adequada.
Una empresa que es plantegi produir des d’Andorra també ha de tenir en compte el cost de l’immobiliari, la disponibilitat de treballadors, la normativa aplicable a la seva activitat, les formalitats duaneres i la dimensió molt reduïda del mercat interior.
El fet que Andorra no formi part de la Unió Europea és especialment important en aquest últim aspecte. Aquesta situació proporciona al país un marc econòmic específic, però també significa que una empresa no pot considerar una implantació al Principat com si fos equivalent a una implantació en un Estat membre de la Unió Europea. En el cas d’una activitat orientada a l’exportació, la fiscalitat és, per tant, només una peça del conjunt.
Dels sectors tradicionals a les activitats d’alt valor afegit
El funcionament de l’economia andorrana genera fortes interaccions entre el comerç, el turisme, els serveis i la producció local. El turisme n’és un bon exemple. Els visitants generen una demanda important en l’hoteleria i la restauració, però també de productes locals, construcció, equipaments, logística i nombrosos serveis destinats als professionals.
Les entitats financeres tenen un altre paper important, tot i que seria incorrecte classificar-les entre les indústries manufactureres. Actors com Crèdit Andorrà o MoraBanc formen part del paisatge econòmic del país i contribueixen al finançament de la seva economia.
El mateix es pot dir d’Andorra Telecom. L’operador no constitueix una indústria en el sentit manufacturer del terme, però la infraestructura digital que proporciona s’ha convertit en un element essencial per a les empreses que volen desenvolupar activitats tecnològiques o treballar amb mercats estrangers.
Aquesta distinció és important per entendre el model econòmic andorrà: una gran part del seu potencial no es troba en la fabricació a gran escala, sinó en la capacitat de crear un ecosistema favorable per a activitats especialitzades. És precisament això el que explica l’interès creixent pel sector digital, l’emprenedoria tecnològica i les activitats que requereixen més competències i coneixement que no pas recursos físics.
Farmàcia, salut i biotecnologia: un potencial que cal valorar amb prudència
La salut, les ciències de la vida i la biotecnologia es presenten de vegades com a possibles vies de diversificació de l’economia andorrana. Aquestes activitats tenen, efectivament, diverses característiques que encaixen amb les particularitats d’un territori petit. Poden generar un alt valor afegit, basar-se en coneixements i competències molt especialitzats i requerir menys espai que la indústria tradicional. Això no vol dir, però, que Andorra disposi actualment d’una indústria farmacèutica comparable a la dels grans pols europeus.
Per valorar seriosament el potencial d’aquest sector, cal diferenciar entre la distribució farmacèutica, les activitats sanitàries, la recerca, els dispositius mèdics, els complements alimentaris i la producció farmacèutica pròpiament dita. Les exigències normatives i les necessitats d’infraestructura no són les mateixes en tots aquests àmbits.
La proximitat amb França i Espanya pot facilitar les col·laboracions transfrontereres i l’accés a professionals especialitzats. Tanmateix, per a una empresa farmacèutica o biotecnològica, qüestions com les autoritzacions, el compliment normatiu, la propietat intel·lectual, l’accés al mercat i el reconeixement regulador són determinants. En aquest àmbit, encara més que en altres sectors, l’atractiu fiscal no es pot analitzar de manera aïllada.
El potencial es troba principalment en activitats específiques i d’alt valor afegit. Ara bé, per poder parlar realment d’un pol farmacèutic o biotecnològic andorrà, caldria disposar de dades que permetessin mesurar amb precisió el nombre d’empreses, les inversions, els llocs de treball científics, les infraestructures de recerca i el volum de producció realitzat al territori.
El sector digital, un terreny més natural per a Andorra
Si hi ha un àmbit en què les característiques geogràfiques d’Andorra resulten menys limitants, és sens dubte el de les tecnologies digitals. Una empresa que desenvolupa programari, una plataforma en línia o un servei digital no necessita transportar diàriament tones de mercaderies a través dels Pirineus. En aquest cas, la qualitat de les telecomunicacions adquireix més importància que la proximitat a un port o a una autopista internacional.
Andorra ha treballat, per tant, per reforçar les seves infraestructures digitals i convertir la reduïda dimensió del territori en un possible avantatge. En un país d’aquestes característiques, alguns projectes tecnològics es poden provar i desenvolupar en una escala més fàcil de gestionar.
La digitalització també està transformant els sectors tradicionals de l’economia. En el turisme, les eines de reserva, la gestió dels fluxos de visitants, els pagaments digitals i l’anàlisi de dades ja formen part del funcionament habitual de moltes empreses. En el comerç, el desenvolupament del comerç electrònic modifica progressivament la relació amb una clientela que ja no es limita necessàriament als visitants físicament presents al país.
Per tant, el repte va molt més enllà de la creació de start-ups. La transformació digital pot millorar la productivitat de les empreses que ja estan implantades al Principat i permetre que determinades activitats andorranes arribin a clients situats més enllà del mercat nacional. Probablement, aquesta és una de les vies de desenvolupament que millor encaixen amb les característiques d’un microestat de muntanya.
El sector agroalimentari: produir menys, però donar més valor al producte
L’agricultura andorrana no pot competir en volum amb la de les grans regions agrícoles europees. La superfície disponible i les característiques del relleu imposen límits evidents. La seva lògica econòmica és, per tant, diferent.
Les produccions locals poden trobar el seu valor sobretot en l’origen, el saber fer, la qualitat i la identitat del territori. Els productes de muntanya, la carn, els embotits, els formatges i els vins d’altitud s’inscriuen en aquesta manera d’entendre la producció agroalimentària.
El turisme representa aquí una sortida comercial especialment interessant. Un producte elaborat localment no és només un aliment. També pot convertir-se en una manera de descobrir el territori, la seva cultura i el seu patrimoni.
Aquesta relació entre agricultura, transformació agroalimentària i turisme permet generar més valor a partir de volums de producció relativament reduïts. És una estratègia que s’adapta millor a les limitacions del país que no pas un model basat en una producció agrícola intensiva.
Tanmateix, les qüestions mediambientals tenen cada vegada més pes. En un territori de muntanya, on les superfícies aprofitables i els recursos són limitats, la gestió de l’aigua, dels sòls i de la biodiversitat forma part directament de la reflexió econòmica.
Per als productors, el repte consisteix, per tant, a mantenir una activitat rendible sense perdre allò que dona valor al producte: el seu vincle amb el territori andorrà.
Els principals obstacles al desenvolupament industrial
La geografia continua sent la limitació més evident. Andorra no té accés directe al mar ni disposa de xarxa ferroviària dins del seu territori. Els intercanvis físics depenen principalment de les carreteres que connecten el Principat amb França i Espanya. Per a una empresa basada en la importació massiva de matèries primeres i posterior exportació de productes pesants, aquesta situació pot convertir-se ràpidament en un factor de desavantatge.
La dimensió del mercat laboral constitueix un altre repte. Les empreses que necessiten perfils molt especialitzats no sempre poden trobar-los localment. En aquests casos, la contractació internacional esdevé necessària, amb les qüestions relacionades amb la residència, l’habitatge i el cost de la vida que això comporta.
A tot això s’hi afegeix la qüestió normativa. Una empresa que vulgui vendre els seus productes a l’estranger ha d’entendre amb precisió les normes aplicables tant a les seves mercaderies com als mercats de destinació. Aquestes limitacions també ajuden a entendre per què la indústria pesada té poques possibilitats de convertir-se en un dels principals motors de l’economia andorrana.
Les activitats amb més potencial són, per tant, les que necessiten poques matèries primeres, poc transport i una superfície relativament reduïda, però que poden generar un valor elevat per treballador. El sector digital, determinats serveis tecnològics, la recerca aplicada, les produccions especialitzades i l’agroalimentació d’alta gamma encaixen millor en aquest perfil.
Quines perspectives hi ha per als pròxims anys?
El futur industrial d’Andorra probablement no passarà per la construcció de grans fàbriques. El territori disposa de poc espai i està subjecte a massa condicionants logístics per competir directament amb els grans pols industrials europeus en aquest terreny. El seu potencial es troba en altres àmbits.
Andorra pot intentar atraure empreses el valor de les quals es basi principalment en la tecnologia, la propietat intel·lectual, el coneixement especialitzat o una producció molt específica. La transició energètica, la digitalització, les tecnologies aplicades al turisme i determinades activitats de recerca poden contribuir així a diversificar l’economia del Principat.
Aquesta estratègia, però, haurà de conviure amb diverses realitats molt concretes, com ara la disponibilitat d’habitatge, les necessitats de mà d’obra, la capacitat energètica, la protecció del territori i l’evolució de les relacions econòmiques amb la Unió Europea. Probablement, és aquí on es troba la qüestió clau per als pròxims anys.
Andorra probablement no es convertirà mai en una gran potència industrial, i això no ha de ser necessàriament el seu objectiu. La seva reduïda dimensió, en canvi, pot permetre-li especialitzar-se amb més rapidesa i experimentar amb models que serien més difícils d’implementar a l’escala d’un gran Estat.
Per a un emprenedor o un inversor, caldria, doncs, allunyar-se de dues visions massa simplistes. Andorra no és ni una simple destinació turística sense activitat productiva, ni un paradís industrial on una fiscalitat baixa sigui suficient per garantir l’èxit d’un projecte.
És un mercat atípic, amb avantatges reals i limitacions igualment concretes. I és precisament aquesta combinació la que permet entendre la indústria andorrana actual: un teixit empresarial relativament modest en volum, però que busca créixer mitjançant l’especialització, la digitalització, la qualitat i les activitats d’alt valor afegit.
