Crear una societat a Andorra pot ser una opció interessant per a un empresari que vulgui desenvolupar una activitat internacional, però el projecte s’ha d’abordar des d’una perspectiva més àmplia que la fiscalitat. Una tributació més baixa no és suficient, per si sola, per fer que una implantació empresarial sigui realment adequada. També cal tenir en compte l’activitat que es desenvolupa efectivament, el lloc des d’on es dirigeix l’empresa, la residència fiscal dels socis, les obligacions comptables i les relacions amb les entitats bancàries.

És precisament en aquests àmbits on un comptable fiscalista amb coneixements del dret andorrà pot aportar un valor important. La seva funció no consisteix simplement a buscar el tipus impositiu més baix. Sobretot, ha d’ajudar a construir una organització coherent, conforme amb la normativa i que es pugui justificar tenint en compte la situació real de l’empresari.

Per què comptar amb assessorament professional per crear una societat a Andorra?

Andorra atrau empresaris francesos, espanyols i internacionals gràcies al seu entorn fiscal, la seva situació geogràfica i el seu ecosistema empresarial. Tanmateix, constituir una societat al Principat no consisteix simplement a presentar alguns documents i obrir un compte bancari.

El primer pas consisteix a determinar si Andorra s’adapta realment al funcionament de l’activitat. Un consultor que treballa pel seu compte, una empresa d’e-commerce que ven productes en diversos països i una empresa tecnològica amb un equip internacional no tenen ni les mateixes obligacions fiscals ni les mateixes necessitats jurídiques.

Idealment, el comptable fiscalista hauria d’intervenir abans de constituir la societat. Pot analitzar l’origen dels ingressos, el país de residència dels administradors i dels socis, els fluxos financers previstos, la remuneració de l’administrador, les possibles distribucions de dividends i les obligacions fiscals que es puguin mantenir en altres Estats.

Aquesta verificació és especialment important per als empresaris que deixen França o que continuen desenvolupant-hi una part de la seva activitat. Constituir una societat a Andorra no determina automàticament la residència fiscal del seu administrador ni elimina les normes aplicables a les activitats desenvolupades en un altre país.

El conveni fiscal entre França i Andorra regula, entre altres qüestions, la residència fiscal i el concepte d’establiment permanent, dos aspectes que s’han d’analitzar de manera independent de la simple adreça del domicili social.

Quina fiscalitat s’aplica a una societat a Andorra?

Un dels principals elements que fan atractiu el Principat continua sent l’impost sobre societats. El tipus general de l’impost sobre societats andorrà està actualment fixat en el 10 %. Tanmateix, determinats règims especials i normes específiques poden modificar l’import efectivament a pagar en funció de la naturalesa dels ingressos, de les deduccions aplicables o del règim fiscal de l’empresa.

Per tant, és més adequat parlar d’un tipus general del 10 % que no pas prometre sistemàticament una tributació efectiva inferior. L’import final depèn de la situació fiscal concreta de cada societat.

Andorra també aplica un impost indirecte anomenat IGI, comparable en el seu funcionament general amb l’IVA. El tipus general és del 4,5 %. També existeixen altres tipus, entre els quals el 0 %, l’1 %, el 2,5 % i el 9,5 %, en funció de la naturalesa de l’operació corresponent.

Per a una empresa que ven serveis o productes a escala internacional, però, aquest tipus general del 4,5 % no significa que totes les factures estiguin automàticament subjectes a l’IGI andorrà. El tractament fiscal depèn, entre altres factors, del tipus de servei prestat, del lloc on es troba el client, de si es tracta d’un professional o d’un particular i de les normes de territorialitat aplicables.

Aquesta qüestió requereix una atenció especial en activitats digitals, serveis de consultoria, programari, plataformes en línia o comerç electrònic.

Els dividends també requereixen la mateixa prudència. La legislació fiscal andorrana preveu mecanismes d’exempció, especialment en determinades situacions de participació entre societats, però la seva aplicació està subjecta a requisits concrets. Una consulta fiscal publicada per l’Administració andorrana el 2025 recorda, per exemple, que determinades exempcions relacionades amb els dividends estan sotmeses al compliment simultani de diverses condicions materials i formals.

Per tant, presentar els dividends com a rendes sistemàticament exemptes seria enganyós.

Andorra també ha signat diversos convenis per evitar la doble imposició, especialment amb França, Espanya i Portugal. Aquests convenis no constitueixen exempcions fiscals generals. La seva funció és determinar quin Estat té el dret a gravar determinades rendes i en quines condicions.

Cotitzacions socials: entendre què representa realment el tipus del 22 %

Per als treballadors assalariats subjectes al règim general andorrà, la CASS estableix actualment una cotització total del 22 % del salari. D’aquest percentatge, un 6,5 % correspon a la part assumida pel treballador, mentre que el 15,5 % restant va a càrrec de l’empresa.

Tanmateix, aquesta xifra s’ha d’interpretar dins del seu context. No es pot aplicar indistintament a un administrador, un treballador per compte propi o un soci que desenvolupa una activitat pel seu compte. La CASS estableix normes específiques per als treballadors autònoms i per als diferents estatus professionals. Per tant, el cost real de les cotitzacions socials s’ha de calcular en funció de la situació concreta de cada persona, i no simplement a partir d’una comparació amb França o Espanya.

Aquest és precisament un dels aspectes que pot fer que una simulació fiscal sembli molt atractiva sobre el paper, però resulti molt menys avantatjosa quan es tenen en compte totes les cotitzacions, càrregues i obligacions aplicables.

SL, SLU, SA o SAU: quina societat triar a Andorra?

Les principals formes de societats mercantils disponibles per als emprenedors a Andorra són la societat limitada, o SL, i la societat anònima, o SA. Ambdues també es poden constituir en forma unipersonal, respectivament com a SLU i SAU. L’elecció de la forma jurídica es fa des de l’inici del procediment de reserva de la denominació social.

La SL sol ser una opció adequada per a petites i mitjanes empreses, consultors, empreses familiars i molts projectes emprenedors. El seu capital social mínim és de 3.000 euros i, en principi, la responsabilitat dels socis queda limitada a les seves aportacions.

La SA s’adapta millor als projectes que requereixen un capital més elevat, una estructura accionarial més organitzada o una configuració pensada per incorporar diversos inversors. El seu capital social mínim és de 60.000 euros.

Ara bé, l’elecció de la forma jurídica no s’hauria de basar únicament en la quantitat de capital necessari. També cal tenir en compte el model de governança previst, la possible entrada futura d’inversors, la naturalesa de l’activitat, les necessitats bancàries, l’estratègia de remuneració i la capacitat de l’empresa per evolucionar amb el temps.

El Govern d’Andorra també especifica que una societat pot ser administrada mitjançant diferents formes d’òrgans de gestió, com ara un administrador únic, diversos administradors o un consell d’administració.

Com es desenvolupa concretament la creació d’una societat a Andorra?

La creació d’una societat a Andorra segueix un procés administratiu estructurat. En el cas d’un emprenedor estranger, la principal dificultat no és necessàriament la redacció dels estatuts, sinó preparar un expedient coherent que permeti explicar amb claredat qui inverteix, quina activitat desenvoluparà la societat i d’on provenen els fons.

El procediment comença amb la reserva de la denominació social. El sol·licitant ha de proposar diversos noms i indicar l’objecte de la futura societat, així com la seva forma jurídica. Actualment, el portal del Govern indica una taxa de 5,69 euros per a aquesta sol·licitud.

Quan una persona física o jurídica estrangera no resident vol constituir una societat andorrana, també ha de sol·licitar una autorització d’inversió estrangera directa. El Govern indica actualment una taxa administrativa de 300 euros per a aquest procediment.

Aquesta etapa requereix avui una atenció especial. El marc aplicable a la inversió estrangera s’ha reforçat i les autoritats analitzen amb més detall la naturalesa i el valor econòmic dels projectes. El Govern indicava el 2026 un augment del nombre de sol·licituds d’inversió estrangera rebutjades durant els anys anteriors. Això significa que un projecte seriós ha d’estar ben documentat i presentar una estructura coherent des del primer moment.

Un cop obtingudes les autoritzacions necessàries, el capital social s’ha de dipositar en una entitat bancària andorrana. El banc emet aleshores el certificat necessari per a la constitució de la societat. Aquesta fase sol comportar diverses verificacions relatives a la identitat dels socis, els beneficiaris efectius, l’origen dels fons i l’activitat prevista.

No és possible establir un termini bancari universal. El temps necessari depèn en gran mesura del perfil dels socis, del seu país de residència, de la procedència dels fons, del sector d’activitat i de la qualitat de la documentació presentada. Per tant, afirmar que l’obertura del compte o la validació bancària sempre es resol en dues, quatre o vuit setmanes seria poc fiable.

El procés de constitució continua posteriorment davant d’un notari. Els documents d’identificació, les autoritzacions obtingudes, el certificat bancari corresponent al capital social i la informació relativa als beneficiaris efectius formen part dels elements que es poden sol·licitar en aquesta fase. Un cop formalitzada l’escriptura, el notari tramet la constitució al Registre de Societats Mercantils perquè s’hi inscrigui.

El domicili social de la societat ha d’estar establert a Andorra. Després de la inscripció, encara poden ser necessaris altres tràmits per poder iniciar efectivament l’activitat, especialment davant de les administracions tributàries i socials i, segons el cas, davant del registre corresponent a l’activitat de l’empresa.

Quant costa realment crear una societat a Andorra?

És una pregunta molt habitual i una de les qüestions en què cal desconfiar dels preus tancats presentats com si fossin universals. Alguns costos públics es poden consultar i verificar amb precisió. A aquests imports s’hi poden afegir altres taxes administratives, els honoraris del notari, les despeses bancàries i els honoraris dels professionals que intervenen en el procés de constitució. El capital social de 3.000 euros per a una SL o de 60.000 euros per a una SA s’ha de diferenciar d’un cost de constitució habitual: es tracta del capital de la societat i no d’un honorari que es paga a l’Administració.

En canvi, no existeix una tarifa universal per als serveis d’un comptable fiscalista, un advocat o un professional especialitzat en la creació de societats. El cost depèn del nombre de socis, de la complexitat de l’expedient, del tipus d’activitat, dels fluxos internacionals, del nombre de treballadors i de l’abast de la missió encomanada al despatx. Per actuar amb transparència, és preferible demanar un pressupost detallat que diferenciï clarament les taxes públiques, els honoraris del notari, els serveis jurídics, la comptabilitat i, si escau, les despeses de domiciliació.

Aquesta distinció permet evitar una sorpresa força habitual: comparar dues ofertes quan una només inclou la constitució jurídica de la societat i l’altra incorpora també els serveis bancaris, l’assessorament fiscal, la comptabilitat i el seguiment administratiu durant diversos mesos.

Quines són les obligacions comptables i fiscals després de crear la societat?

La constitució de la societat només és el principi. A partir d’aquest moment, una societat andorrana ha de portar una comptabilitat d’acord amb la normativa local i complir les seves obligacions fiscals i declaratives.

El Govern recorda que els comptes anuals han de reflectir fidelment el patrimoni, la situació financera i els resultats de l’empresa. La presentació dels comptes anuals constitueix una obligació per a les societats que hi estan subjectes.