Impostos a Andorra: entendre la fiscalitat andorrana de la manera més senzilla possible

La fiscalitat andorrana sovint es resumeix en els seus tipus impositius relativament baixos. Tanmateix, instal·lar-se, invertir o crear una empresa a Andorra no consisteix simplement a comparar un tipus del 10 % amb el d’un altre país. La situació de residència fiscal, l’origen dels ingressos, la naturalesa de l’activitat, els convenis fiscals internacionals o fins i tot la situació familiar poden modificar considerablement el tractament fiscal d’un contribuent.

Durant els darrers anys, el Principat ha modernitzat profundament el seu sistema fiscal. Actualment disposa d’un impost sobre la renda de les persones físiques, d’un impost sobre societats i d’un impost indirecte comparable a l’IVA. També participa en els mecanismes internacionals de cooperació i intercanvi d’informació fiscal.

En altres paraules, Andorra manté una fiscalitat atractiva, però aquesta s’emmarca actualment en un sistema regulat. Per a una persona que realment es planteja viure-hi o desenvolupar-hi una activitat, entendre les normes aplicables és molt més important que limitar-se a la imatge d’un «paradís fiscal».

Com funciona la fiscalitat a Andorra?

El sistema fiscal andorrà es basa principalment en dues grans categories d’impostos. Els impostos directes afecten, entre altres aspectes, els ingressos de les persones físiques i els beneficis de les empreses. En aquesta categoria trobem l’IRPF, l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, així com l’impost sobre societats.

Els impostos indirectes estan representats principalment per l’IGI, l’Impost General Indirecte. El seu funcionament és comparable, en principi, al de l’IVA a França o Espanya.

Aquesta organització fiscal és relativament recent. Una part important del sistema actual es va establir durant la dècada de 2010 amb l’objectiu d’apropar el Principat als estàndards fiscals internacionals i desenvolupar convenis destinats, entre altres finalitats, a limitar les situacions de doble imposició.

Per a un contribuent, aquesta evolució té una conseqüència concreta: residir a Andorra no eximeix de declarar els ingressos ni de justificar-ne l’origen. La fiscalitat pot ser avantatjosa, però continua subjecta a obligacions comptables, declaratives i documentals.

Atès que la informació fiscal pot canviar, els textos oficials del Govern d’Andorra i de l’Administració tributària han de continuar sent la principal referència quan cal prendre una decisió financera, professional o patrimonial.

IRPF: com tributen els particulars residents a Andorra?

L’IRPF, o Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, és l’impost andorrà sobre la renda de les persones físiques. S’aplica a les persones considerades residents fiscals a Andorra i afecta, entre altres, els ingressos professionals, determinats rendiments del capital, els ingressos immobiliaris i diferents categories de rendes percebudes durant l’any.

El sistema es basa en una fiscalitat progressiva i relativament senzilla. En l’escala que es presenta aquí, els primers 24.000 euros d’ingressos estan exempts. El tram comprès entre 24.000 i 40.000 euros tributa efectivament al 5 %, mentre que la part dels ingressos que supera els 40.000 euros pot tributar al 10 %.

Tanmateix, cal evitar una confusió habitual: una persona que guanya més de 40.000 euros no paga necessàriament un 10 % sobre la totalitat dels seus ingressos. El càlcul es realitza per trams.

Prenem l’exemple d’un treballador assalariat amb 32.000 euros d’ingressos inclosos en aquest càlcul. Els primers 24.000 euros no tributen i els 8.000 euros següents ho fan al 5 %. En aquesta simulació simplificada, l’impost corresponent seria, per tant, de 400 euros.

Per a una persona que treballa per compte propi i declara 48.000 euros després de tenir en compte les despeses admeses, el càlcul és diferent. Els primers 24.000 euros no tributen. Els 16.000 euros següents tributen al 5 %, és a dir, 800 euros, i els 8.000 euros que superen el llindar dels 40.000 euros tributen al 10 %, fet que representa 800 euros addicionals.

En aquest exemple deliberadament simplificat, l’IRPF ascendiria, per tant, a 1.600 euros.

Aquests càlculs serveixen sobretot per entendre el funcionament dels trams. No constitueixen una simulació fiscal personalitzada, ja que les reduccions, deduccions, exempcions o normes específiques poden modificar l’import que finalment s’ha de pagar.

Quins ingressos estan subjectes a l’IRPF?

Els ingressos professionals constitueixen, naturalment, una part important de la base imposable. Això inclou especialment els salaris i els ingressos derivats d’una activitat per compte propi.

Determinats rendiments del capital i ingressos immobiliaris també poden formar part del càlcul de l’impost. Per tant, els interessos, dividends, lloguers o pensions no s’han de considerar automàticament exempts.

La situació dels ingressos procedents de l’estranger mereix una atenció especial. És el cas, entre d’altres, de les pensions de jubilació, els dividends estrangers, els ingressos d’una societat situada en un altre Estat o els ingressos immobiliaris percebuts fora d’Andorra.

Un conveni fiscal entre Andorra i el país d’origen dels ingressos pot determinar quin Estat té dret a gravar-los o establir un mecanisme destinat a evitar la doble imposició.

Per tant, seria arriscat concloure que un ingrés estranger està automàticament subjecte a tributació o, al contrari, automàticament exempt simplement perquè el beneficiari viu a Andorra. Cal analitzar la naturalesa de l’ingrés i el conveni fiscal aplicable.

Quan cal presentar la declaració de l’IRPF?

La declaració de l’IRPF requereix poder justificar els ingressos declarats. Segons la situació de cada contribuent, això pot implicar conservar certificats de l’empresa, extractes bancaris, documents comptables, justificants d’ingressos immobiliaris o certificats relacionats amb les pensions.

El període de declaració s’estén generalment durant diversos mesos de l’any següent a aquell en què s’han percebut els ingressos. Tanmateix, les dates exactes s’han de comprovar per a cada exercici davant l’Administració tributària andorrana.

Residència fiscal: els 183 dies no són l’únic criteri que cal tenir en compte

La regla dels 183 dies és un dels criteris que més sovint es menciona quan es parla de residència fiscal a Andorra. És un element important, però per si sol no permet determinar totes les situacions.

Una persona pot ser considerada resident fiscal, en particular, quan passa més de 183 dies al territori andorrà durant un any natural. També pot ser-ho quan el seu principal centre d’activitats o d’interessos econòmics es troba a Andorra. Aquesta segona qüestió és especialment rellevant per a empresaris, administradors de societats, consultors internacionals i persones que mantenen activitats importants en diversos països.

També cal diferenciar la residència administrativa, que permet a una persona viure a Andorra en determinades condicions, de la residència fiscal. El fet d’obtenir un permís de residència no significa necessàriament que totes les administracions estrangeres considerin automàticament el contribuent com a resident fiscal andorrà.

Quan una persona manté un habitatge, una família, una empresa o ingressos importants en un altre país, l’anàlisi ha de ser, per tant, més aprofundida.

Què passa amb els no residents?

Una persona que no és resident fiscal a Andorra pot estar subjecta a impostos a la Principat quan hi obté determinats ingressos. Aquest és precisament l’àmbit de l’IRNR, l’impost sobre la renda dels no residents fiscals.

Aquest impost pot afectar, entre altres casos, les remuneracions vinculades a una activitat desenvolupada a Andorra, determinades prestacions de serveis o altres ingressos l’origen dels quals es troba al territori andorrà. El tipus del 10 % apareix habitualment en determinades categories de rendes, però el tractament fiscal concret depèn de la naturalesa dels ingressos, de la situació del beneficiari i de l’existència, si escau, d’un conveni per evitar la doble imposició entre Andorra i el seu país de residència.

Aquesta és una distinció fonamental. Dues persones que rebin el mateix import procedent d’Andorra poden tenir un tractament fiscal diferent si la naturalesa dels ingressos o el seu país de residència no és el mateix. Les obligacions de declaració també poden variar.

Abans d’emetre una factura, prestar un servei a Andorra o percebre-hi un ingrés important, és preferible determinar amb precisió quin règim fiscal s’aplica, en lloc de basar-se únicament en el tipus nominal de l’IRNR.

L’impost sobre societats a Andorra

El tipus general de l’impost sobre societats a Andorra se situa habitualment en el 10 %. És un dels elements que contribueixen a fer que el Principat sigui atractiu per a determinats empresaris i inversors.

Tanmateix, una societat andorrana ha de desenvolupar una activitat real, portar una comptabilitat adequada, complir les seves obligacions fiscals i declaratives i poder justificar les seves operacions. Una societat creada únicament amb l’objectiu de traslladar artificialment beneficis sense una activitat local real pot generar dificultats fiscals, tant a Andorra com al país on es trobin realment els seus administradors o on es desenvolupi la seva activitat.

En el cas d’una empresa internacional, la substància econòmica continua sent un aspecte central. Factors com el lloc on es prenen les decisions, la presència de treballadors, els locals, els mitjans materials, els clients o la realitat de l’activitat poden tenir una importància considerable.

Crear una societat a Andorra no consisteix simplement a obtenir un número fiscal i beneficiar-se d’un tipus del 10 %. L’estructura jurídica ha de correspondre a una activitat econòmica real i coherent.

Com es presenta la declaració de l’impost sobre societats?

Una empresa ha de poder justificar la seva situació financera i determinar el seu benefici imposable a partir d’una comptabilitat regular. A la pràctica, això implica conservar els documents justificatius, registrar correctament les operacions, elaborar els comptes anuals, determinar el resultat fiscal i presentar la declaració corresponent dins dels terminis establerts.

El volum de negoci no és el mateix que el benefici imposable. Aquesta distinció pot semblar evident, però és fonamental per entendre com funciona l’impost sobre societats.

Per exemple, una empresa que factura 200.000 euros no paga necessàriament el 10 % de 200.000 euros. La tributació s’aplica sobre el resultat fiscal, determinat després de tenir en compte les despeses i els ajustos fiscals admesos per la normativa.

Algunes estructures o activitats poden estar subjectes a disposicions específiques. Per això, la seva aplicació s’ha de comprovar cas per cas, en lloc de donar per fet que s’apliquen a partir d’informacions generals trobades a Internet.

IGI: l’equivalent de l’IVA a Andorra

L’IGI, o Impost General Indirecte, és un dels principals impostos indirectes d’Andorra. En termes generals, el seu funcionament és comparable al de l’IVA: l’empresa repercuteix l’impost en determinades vendes o prestacions de serveis i, quan es compleixen les condicions establertes, pot deduir l’IGI suportat en determinades despeses professionals.

El tipus general és del 4,5 %, tot i que existeixen tipus diferents per a determinades categories de béns i serveis.

Per a una empresa, però, l’important no és només conèixer el tipus aplicable. Cal determinar sobretot si l’operació està efectivament subjecta a l’IGI, quin tipus s’hi ha d’aplicar, en quin moment l’impost esdevé exigible i en quina declaració s’ha d’incloure l’operació.

Prenem l’exemple senzill d’una botiga de roba. Quan les seves vendes estan subjectes al tipus general, el comerciant repercuteix l’IGI als seus clients. Al mateix temps, pot haver suportat IGI en determinades compres professionals. La declaració permet calcular, d’acord amb les normes aplicables, la diferència entre l’impost repercutit i l’impost deduïble.

Un consultor, en canvi, pot trobar-se en una situació diferent en funció de la naturalesa dels seus serveis i del lloc on es trobi el client. En les activitats internacionals o digitals, les regles de territorialitat de l’IGI tenen una importància especialment rellevant.

Es pot comparar directament l’IGI andorrà amb l’IVA francès o espanyol?

El tipus general del 4,5 % és sensiblement inferior als tipus estàndard aplicats a França o Espanya. Aquesta comparació permet entendre, almenys en part, l’atractiu aparent de l’IGI andorrà.

Tanmateix, aquesta dada no és suficient per calcular la rendibilitat d’una empresa. La fiscalitat indirecta també depèn del tipus d’activitat, del lloc on es troba el client, de la possibilitat de recuperar l’impost suportat, de les normes d’importació i exportació i de les obligacions comptables corresponents.

Per tant, un empresari que treballa amb diversos països ha d’analitzar cada operació individualment, en lloc d’aplicar sistemàticament el 4,5 % a totes les seves factures.

Com funciona la fiscalitat immobiliària a Andorra?

El sector immobiliari és un altre àmbit en què el tipus impositiu anunciat no és suficient per conèixer el cost real d’una operació.

En adquirir un immoble, diversos impostos, drets i despeses poden formar part del pressupost global. El text de referència contempla, en el cas general que s’hi presenta, un impost de transmissió de l’ordre del 4 %.

Per exemple, en comprar un apartament per 400.000 euros, un impost del 4 % representaria 16.000 euros. Tanmateix, aquest import no correspon necessàriament al conjunt de les despeses associades a l’adquisició. També cal tenir en compte les despeses notarials, els tràmits administratius, el possible finançament i les normes específiques aplicables en funció del tipus de comprador.

Aquesta manera d’abordar la qüestió és molt més útil que fixar-se únicament en el preu de venda de l’habitatge. Abans de comprar un immoble a Andorra, és preferible elaborar un pressupost que inclogui el cost total de l’operació immobiliària.

Plusvàlua immobiliària: atenció a les normes anteriors

Quan un immoble es ven per un preu superior al de compra, aquesta diferència pot tenir conseqüències fiscals.

El text de referència presenta un mecanisme anterior en què la fiscalitat de la plusvàlua disminuïa en funció del temps de tinença de l’immoble. En aquest sistema, el tipus podia arribar al 15 % en cas d’una revenda ràpida i reduir-se progressivament amb el pas dels anys.

Tanmateix, aquest aspecte requereix una atenció especial, ja que la fiscalitat immobiliària andorrana ha experimentat diverses modificacions. També és important determinar correctament quina és la plusvàlua subjecta a tributació. La simple diferència entre el preu de compra i el preu de venda pot no ser suficient si, d’acord amb la normativa aplicable, es poden tenir en compte determinades despeses, millores o altres elements.

Abans de realitzar una revenda important, és, per tant, preferible fer una simulació basada en la normativa vigent en aquell moment, en lloc de confiar en un càlcul aproximat.

Ingressos del lloguer: llogar un immoble també genera obligacions fiscals

Un propietari que posa un habitatge en lloguer no només ha de tenir en compte la fiscalitat d’una possible revenda futura. Els lloguers també constitueixen ingressos que poden estar subjectes a tributació.

El tractament fiscal depèn, entre altres factors, de la situació del propietari, de la seva residència fiscal i de la manera com desenvolupa l’activitat. Un inversor resident a Andorra, un propietari que viu a l’estranger i una societat que posseeix diversos immobles no es troben necessàriament en la mateixa situació fiscal.

Per calcular realment la rendibilitat d’una inversió immobiliària de lloguer, caldria tenir en compte el preu d’adquisició, les despeses associades a la compra, les despeses corrents, la fiscalitat dels ingressos del lloguer, les possibles obres i la fiscalitat aplicable en el moment de la revenda.

Un rendiment calculat únicament a partir del lloguer brut pot oferir una visió massa optimista de la rendibilitat real de la inversió.

Com convertir-se en resident a Andorra?

A Andorra existeixen diverses modalitats de residència. Les condicions varien, especialment, en funció de si la persona vol exercir una activitat professional al Principat o si disposa principalment de recursos procedents de l’estranger.

La residència activa s’adreça generalment a les persones que treballen a Andorra o hi desenvolupen una activitat empresarial. El sol·licitant ha de complir les condicions corresponents a la seva activitat i demostrar que la seva situació professional és real i efectiva.

Altres modalitats de residència estan més orientades a persones que no tenen previst exercir una activitat professional local en les mateixes condicions. En aquests casos, els requisits econòmics i administratius poden ser diferents.

En qualsevol cas, el dossier de residència pot requerir diversos documents justificatius, especialment en matèria d’identitat, habitatge, situació financera o antecedents penals. Els imports econòmics exigits per a determinades categories de residència també han anat evolucionant amb el temps.