Impost sobre societats a Andorra: com funciona realment la fiscalitat de les empreses?

Crear una societat a Andorra pot oferir avantatges fiscals, però reduir el país a un impost sobre societats del 10 % seria massa simplista. El tipus impositiu és important, evidentment, però també ho són la residència fiscal de l’empresa, la realitat de la seva activitat a Andorra, la naturalesa dels ingressos, els convenis fiscals internacionals i les obligacions de declaració. Això és especialment rellevant quan un administrador resideix a França, Espanya o un altre país mentre la seva societat està establerta a Andorra. Una societat inscrita al Principat no es beneficia automàticament de la fiscalitat andorrana pel conjunt de les seves activitats. També cal tenir en compte com es dirigeix efectivament l’empresa i quina és la realitat de la seva implantació.

L’objectiu d’aquesta guia és, per tant, entendre com funciona l’impost sobre societats a Andorra, però també identificar els aspectes que convé verificar abans de crear una estructura empresarial o prendre una decisió fiscal. En matèria de fiscalitat internacional, una situació que sembla senzilla pot tenir conseqüències molt diferents segons la residència de l’administrador, la dels socis i l’origen dels ingressos.

Impost sobre societats a Andorra: de què estem parlant?

L’impost sobre societats, conegut habitualment com a IS, grava els beneficis imposables de les societats que estan subjectes al sistema fiscal andorrà. Andorra disposa d’un sistema de fiscalitat empresarial relativament recent en comparació amb altres països europeus. L’impost sobre societats es va establir mitjançant la Llei 95/2010 i s’aplica des del 2012. Aquesta evolució forma part d’una transformació més àmplia del sistema fiscal del país i del seu procés d’aproximació als estàndards internacionals de transparència i cooperació fiscal.

El tipus general de l’impost sobre societats a Andorra és del 10 %. Aquesta és una de les característiques que fan que el Principat resulti atractiu per a alguns emprenedors internacionals. A tall de comparació, el tipus normal de l’impost sobre societats a França és del 25 %. Tanmateix, aquesta comparació s’ha de fer amb prudència. Un tipus nominal no permet determinar, per si sol, la fiscalitat real d’una empresa. Cal analitzar, entre altres aspectes, la base imposable, les despeses fiscalment deduïbles, la remuneració i els dividends pagats als administradors o socis, el seu país de residència fiscal i l’eventual aplicació d’un conveni per evitar la doble imposició.

Una societat que obtingui 100.000 € de benefici imposable a Andorra i estigui subjecta al tipus general del 10 % suportarà, abans de tenir en compte possibles particularitats fiscals, 10.000 € d’impost sobre societats. El càlcul és senzill. Determinar si la societat està efectivament subjecta a aquest règim pot ser molt més complex.

Quan està subjecta a imposició una societat a Andorra?

La inscripció d’una empresa a Andorra és un element important, però no s’ha de confondre amb el conjunt de criteris que permeten determinar-ne la residència fiscal. El domicili social, el lloc on es prenen les decisions estratègiques i la realitat de l’activitat desenvolupada són aspectes essencials que cal analitzar. En el cas d’una empresa amb activitat internacional, la qüestió de la direcció efectiva adquireix una importància especial.

Posem el cas d’un emprenedor que constitueix una societat andorrana però continua vivint i treballant principalment des de França. Si els contractes es negocien des de França, les decisions importants es prenen allà i l’activitat té molt poca substància a Andorra, el simple fet de disposar d’una adreça andorrana no permet considerar automàticament que tota la situació fiscal depengui exclusivament d’Andorra.

En canvi, una societat que disposa d’una organització local real, amb una direcció exercida des del Principat i uns recursos coherents amb la seva activitat, presenta una situació molt més sòlida.

Precisament per això, el concepte de substància econòmica és important. No es tracta simplement de llogar una oficina per complir formalment un requisit. Els recursos humans, materials i organitzatius han de ser coherents amb la naturalesa i la dimensió de l’activitat que l’empresa desenvolupa realment.

En una activitat de consultoria gestionada per una sola persona, evidentment, les necessitats no seran les mateixes que les d’una empresa amb vint treballadors. La substància econòmica s’ha d’avaluar tenint en compte la realitat de cada empresa.

Quin és el tipus de l’impost sobre societats a Andorra?

El tipus general de l’impost sobre societats és del 10 %. És el tipus de referència que cal tenir present per entendre la fiscalitat habitual de les societats andorranes. Tanmateix, existeixen mecanismes fiscals específics per a determinades categories d’ingressos o estructures, especialment en l’àmbit de les participacions societàries. La seva aplicació depèn de condicions jurídiques concretes. Per tant, una societat holding andorrana no és, pel simple fet de ser una holding, una empresa «sense impostos».

Abans d’incorporar un règim fiscal específic a un pla financer o a un pressupost, és fonamental comprovar la normativa aplicable a l’exercici corresponent i, quan els imports siguin significatius, confirmar-ne l’aplicació amb un professional especialitzat en fiscalitat andorrana.

Es pot realment «optimitzar» l’impost sobre societats a Andorra?

L’optimització fiscal legal consisteix, sobretot, a estructurar correctament una activitat dins del marc establert per la llei. No consisteix a crear artificialment una societat a Andorra per traslladar-hi beneficis que, en realitat, corresponen a una activitat desenvolupada en un altre país.

En el cas d’una empresa realment implantada al Principat, diverses decisions poden tenir un impacte sobre la càrrega fiscal: la forma jurídica escollida, l’organització de la remuneració, la política de distribució dels beneficis, les inversions realitzades o, fins i tot, l’estructuració d’un grup de societats.

Tanmateix, cal analitzar la fiscalitat global i no únicament el 10 % de l’impost sobre societats. Suposem que un emprenedor obté 100.000 € de benefici imposable a través de la seva societat andorrana. Amb el tipus general, l’impost sobre societats seria de 10.000 €. Els 90.000 € restants, però, continuen pertanyent a la societat. Si posteriorment l’administrador vol retirar aquesta quantitat en forma de remuneració o dividends, poden entrar en joc altres normes fiscals.

En aquest punt, el país de residència fiscal personal del beneficiari esdevé determinant. Per això, comparar simplement el 10 % d’Andorra amb el 25 % de França ofereix una visió incompleta de la situació fiscal real.

Societat andorrana i administrador francès: un aspecte que no es pot passar per alt

Crear una societat a Andorra no significa automàticament convertir-se en resident fiscal andorrà a títol personal. La residència fiscal de la societat i la del seu administrador són dues qüestions diferents.

Un emprenedor que continua sent resident fiscal a França ha de tenir en compte les seves obligacions fiscals a França i les normes aplicables als ingressos que percep de la seva societat estrangera. Segons cada situació, el conveni fiscal entre França i Andorra pot intervenir per determinar els drets d’imposició respectius dels dos Estats i evitar determinats casos de doble imposició. La mateixa lògica s’aplica a un resident fiscal espanyol o a una persona resident en qualsevol altre país.

Abans de crear una societat per motius relacionats, almenys en part, amb la fiscalitat, és més prudent analitzar simultàniament la situació de l’empresa i la de les persones que la controlen. Estudiar una qüestió sense tenir en compte l’altra pot conduir a una estimació molt allunyada de la fiscalitat que realment s’haurà de suportar.

Declaració i pagament de l’impost sobre societats a Andorra

Una societat andorrana ha de portar una comptabilitat d’acord amb les obligacions locals i determinar cada any el seu resultat fiscal. La declaració de l’impost sobre societats es presenta després del tancament de l’exercici, d’acord amb el calendari establert per l’Administració tributària. Segons les normes aplicables, també es poden efectuar pagaments o bestretes al llarg de l’exercici.

La comptabilitat té aquí un paper fonamental. Una despesa comptabilitzada no és necessàriament una despesa fiscalment deduïble. Ha d’estar vinculada a l’activitat, estar degudament justificada i complir les condicions establertes per la normativa.

Les factures, els contractes, els justificants bancaris i qualsevol altre document que permeti explicar les operacions de la societat s’han de conservar amb cura. Aquesta documentació és encara més important quan l’empresa realitza operacions amb societats vinculades o amb socis i col·laboradors situats a l’estranger.

En el cas de les empreses internacionals, també cal prestar especial atenció a les normes relatives als preus de transferència i a les operacions entre entitats d’un mateix grup. Una factura entre dues societats vinculades no es pot establir arbitràriament amb l’únic objectiu de traslladar els beneficis cap a la jurisdicció amb una fiscalitat més baixa.

L’IGI: l’altre impost que cal conèixer quan es treballa a Andorra

L’impost sobre societats és només una part de la fiscalitat d’una empresa andorrana. Segons la seva activitat, també pot estar subjecta a l’Impost General Indirecte, o IGI. En essència, l’IGI funciona d’una manera similar a l’IVA. El seu tipus general és del 4,5 %, tot i que algunes operacions poden estar subjectes a tipus específics o estar exemptes.

Una empresa subjecta a l’IGI factura habitualment aquest impost als seus clients i, quan es compleixen les condicions establertes, pot deduir l’IGI suportat en les seves pròpies compres professionals. Posteriorment, ingressa a l’Administració la diferència corresponent.

Imaginem que una empresa factura 10.000 € sense impostos per uns serveis subjectes al tipus general. En aquest cas, facturarà 450 € d’IGI. Si, al mateix temps, ha suportat 150 € d’IGI deduïble en les seves despeses professionals, el mecanisme donarà lloc, en aquest exemple simplificat, a una diferència de 300 €.

A la pràctica, la periodicitat de les declaracions i les normes aplicables depenen de la situació de cada empresa. Per això, és preferible determinar les obligacions fiscals des del començament de l’activitat en lloc d’haver-les de regularitzar diversos mesos més tard.

Quant costa crear una societat a Andorra?

La fiscalitat atractiva d’Andorra no ha de fer oblidar els costos associats a la constitució i al funcionament real d’una societat. La Societat de Responsabilitat Limitada, o SL, és una de les formes jurídiques utilitzades habitualment pels emprenedors. El seu capital social mínim és de 3.000 €. Altres formes societàries, especialment la SA, estan subjectes a requisits diferents.

A aquest capital cal afegir-hi les despeses relacionades amb la constitució, com ara els tràmits administratius, la intervenció notarial, les inscripcions, l’assessorament jurídic o comptable i, segons el projecte, els costos associats als locals i a la posada en funcionament de l’activitat. Quan hi ha una inversió estrangera, també poden ser necessaris tràmits específics.

Per tant, és més útil elaborar un pressupost global de constitució i funcionament que fixar-se únicament en l’import del capital social. Una empresa pot tenir un capital relativament reduït i, alhora, necessitar diversos milers d’euros addicionals per poder començar a operar realment.

Quant de temps cal per crear una societat?

No existeix un termini universal aplicable a tots els projectes. La durada depèn especialment de la forma jurídica escollida, de la identitat i la residència dels socis, de les autoritzacions que eventualment siguin necessàries, de l’obertura del compte bancari i de la qualitat del dossier presentat.

Un expedient senzill i complet avançarà naturalment més ràpid que una estructura amb diversos socis estrangers, una activitat regulada o una organització internacional complexa.

Fiscalitat internacional: per què és essencial la substància econòmica?

La fiscalitat andorrana competitiva no eximeix les empreses del compliment de les normes fiscals internacionals. Al llarg dels anys, Andorra ha desenvolupat la seva xarxa de convenis fiscals i participa en els mecanismes internacionals de cooperació i intercanvi d’informació. El Principat no disposa d’un espai on una empresa estrangera pugui simplement traslladar-hi els seus beneficis sense una justificació econòmica real.

Una societat ha de poder explicar què fa, on desenvolupa la seva activitat, amb quins recursos ho fa i qui pren realment les decisions. Aquesta qüestió adquireix una importància especial quan una societat andorrana factura a una empresa situada al país de residència del seu administrador o forma part d’un grup internacional. Els contractes, els serveis efectivament prestats i els fluxos financers han de mantenir una coherència entre si.

Així, una estructura jurídicament vàlida pot presentar un risc fiscal si el seu funcionament real no correspon al que es declara formalment.

Els errors que més poden afeblir un projecte a Andorra

El primer error consisteix a escollir Andorra únicament perquè el tipus del 10 % sembla atractiu. La fiscalitat s’ha d’analitzar després d’haver definit l’activitat, els clients, els llocs on es desenvolupa el treball i la residència de les persones implicades.

El segon consisteix a confondre la domiciliació amb una implantació real. Una adreça administrativa no substitueix una activitat econòmica efectiva quan aquesta és necessària per justificar l’estructura escollida.

El tercer error és basar-se en articles antics que presenten règims fiscals que posteriorment han estat modificats o suprimits. En matèria fiscal, una informació que era correcta fa uns anys pot resultar enganyosa avui.

Finalment, també és arriscat estudiar per separat la societat i el seu administrador. L’impost sobre societats andorrà pot ser reduït, però la fiscalitat personal de l’administrador, la distribució de dividends o les normes del seu Estat de residència poden modificar considerablement el resultat fiscal final.