Impostos i taxes a Andorra: entendre la fiscalitat andorrana i optimitzar la situació fiscal legalment
La fiscalitat és sovint un dels primers aspectes que s’analitzen quan es planteja la possibilitat de viure, emprendre o invertir a Andorra. El Principat és conegut pels seus tipus impositius relativament moderats, amb un màxim fixat en el 10 %, tant per a les persones físiques com per a les empreses. Tanmateix, l’impost que realment s’ha de pagar depèn de molts factors: la residència fiscal, la naturalesa dels ingressos, l’activitat professional, l’estructura de la societat, el patrimoni immobiliari o fins i tot l’existència d’un conveni fiscal entre Andorra i el país d’origen.
Instal·lar-se a Andorra no és suficient per beneficiar-se automàticament de la fiscalitat andorrana. La situació jurídica, fiscal i econòmica ha de correspondre realment a les condicions establertes per la normativa vigent. A continuació, repassem els principals impostos i taxes que cal conèixer per entendre com funciona el sistema fiscal andorrà i evitar els errors més habituals.
Quins són els principals impostos a Andorra?
El sistema fiscal andorrà es basa tant en impostos directes com en impostos indirectes. Per als particulars, un dels impostos més coneguts és l’IRPF, és a dir, l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Es tracta de l’impost que grava els ingressos de les persones físiques. Pel que fa a les empreses, l’Impost sobre Societats constitueix l’equivalent a l’impost sobre societats aplicat en altres països. A aquests impostos s’hi afegeix l’IGI, o Impost General Indirecte. El seu funcionament és comparable al de l’IVA francès o l’IVA espanyol. L’IGI està integrat en el preu de nombrosos béns i serveis consumits a Andorra.
El sistema fiscal andorrà també inclou l’impost sobre la renda dels no residents fiscals, conegut com a IRNR, així com diversos gravàmens relacionats, entre altres qüestions, amb les transmissions immobiliàries, les plusvàlues, determinats habitatges buits, les assegurances o les inversions estrangeres en el sector immobiliari. El portal fiscal del Govern d’Andorra presenta aquestes diferents categories d’impostos i les normes que els regulen.
Aquesta distinció és important. Dues persones amb el mateix nivell d’ingressos poden tenir obligacions fiscals molt diferents en funció de la seva residència fiscal, de l’origen dels seus ingressos i de la seva situació patrimonial.
Com funciona l’impost sobre la renda a Andorra?
L’IRPF s’aplica a les persones físiques que tenen la seva residència fiscal a Andorra.
El tipus general de l’IRPF està actualment fixat en el 10 %. Tanmateix, això no significa que cada euro obtingut tributi automàticament al 10 %. El funcionament de l’impost té en compte el nivell i la naturalesa dels ingressos, així com les reduccions, bonificacions i deduccions previstes per la normativa.
El Govern d’Andorra indica, en particular, que un mecanisme permet aplicar un tipus efectiu equivalent al 5 % a determinats trams de renda compresos entre 24.000 i 40.000 euros. També existeixen mecanismes aplicables a determinades situacions de doble imposició o a algunes activitats econòmiques.
Els ingressos subjectes a l’IRPF no es limiten al salari. Aquest impost pot tenir en compte, entre altres, els ingressos professionals, els rendiments immobiliaris, determinats rendiments del capital mobiliari i també els guanys o les pèrdues patrimonials, d’acord amb les normes específiques aplicables a cada categoria.
Qui es considera resident fiscal a Andorra?
La residència fiscal és un dels aspectes més importants que cal entendre abans de plantejar-se una instal·lació a Andorra.
El criteri més conegut és el dels 183 dies. Una persona que resideix més de 183 dies durant l’any natural al territori andorrà pot ser considerada resident fiscal a Andorra. Tanmateix, la normativa també té en compte el lloc on es troba el nucli principal o la base de les activitats i dels interessos econòmics de la persona.
Aquesta distinció és fonamental: la residència administrativa i la residència fiscal són dos conceptes diferents. Disposar d’un permís de residència andorrà no és suficient, per si sol, per resoldre totes les qüestions relacionades amb la residència fiscal internacional.
Una persona que manté una activitat important, una empresa, la seva llar o interessos econòmics significatius en un altre país pot quedar sotmesa a les normes fiscals de diversos Estats. En aquests casos, els convenis destinats a evitar la doble imposició poden permetre determinar quin país té dret a gravar determinades categories d’ingressos. Andorra ha signat aquest tipus de convenis amb diversos Estats, especialment amb França i Espanya. Tanmateix, la seva aplicació depèn de la naturalesa dels ingressos i de la situació concreta del contribuent.
Quina fiscalitat s’aplica als no residents?
Una persona que no és resident fiscal a Andorra pot estar subjecta a imposició al Principat quan percep determinats ingressos considerats obtinguts en territori andorrà. Aquesta és precisament la funció de l’IRNR, l’impost sobre la renda dels no residents fiscals.
El tipus general aplicable a diverses categories d’ingressos és del 10 %, però el tractament fiscal concret depèn del tipus d’ingrés i, si escau, de l’existència d’un conveni per evitar la doble imposició. El Govern d’Andorra posa, per exemple, el cas d’un servei prestat per un assessor no resident a una empresa andorrana, amb l’aplicació d’una retenció del 10 % en la situació descrita.
Per tant, no s’ha de considerar que el fet de no tenir la residència fiscal a Andorra impliqui automàticament no haver de pagar cap impost al Principat. En el cas d’un treballador transfronterer, un administrador d’una societat, un propietari d’un immoble o un professional estranger, les normes aplicables poden ser diferents. Per això, continua sent necessari analitzar amb precisió l’origen dels ingressos.
Quin és el tipus de l’IGI a Andorra?
L’IGI és l’impost indirecte andorrà més similar a l’IVA. El seu tipus general és del 4,5 %, fet que explica en part que alguns preus puguin semblar més baixos a Andorra que en països on el tipus estàndard d’IVA és considerablement més elevat.
Tanmateix, existeixen diversos tipus d’IGI. L’Administració tributària andorrana estableix actualment un tipus general del 4,5 %, un tipus especial del 2,5 % per al transport de persones, un tipus reduït de l’1 % per als productes de primera necessitat, un tipus superreduït del 0 % per a determinats àmbits com la sanitat pública i l’educació, així com un tipus incrementat del 9,5 % aplicable a determinats serveis bancaris i financers. El tipus aplicable depèn, per tant, del bé o servei de què es tracti.
Per a una empresa o un treballador per compte propi, l’IGI no s’ha de considerar simplement com un impost que s’afegeix a les factures. En funció de l’activitat desenvolupada, també poden existir obligacions específiques de facturació i declaració, així com, eventualment, la possibilitat de deduir l’IGI suportat.
A més, una empresa que factura clients a França, Espanya o qualsevol altre país haurà d’analitzar les normes de territorialitat aplicables als seus serveis. El simple lloc de residència del client no sempre és suficient per determinar el tractament fiscal d’una operació.
Com tributen les societats a Andorra?
Andorra aplica un impost sobre els beneficis de les societats. El tipus nominal general de l’impost sobre societats és del 10 %. Tanmateix, determinades normes poden modificar l’import efectivament pagat en funció de la situació de l’empresa, de les despeses deduïbles, de les possibles deduccions fiscals o de la naturalesa d’algunes operacions. El mateix Govern recorda que no s’han de confondre el tipus nominal i el tipus efectivament suportat per una societat.
Crear una societat andorrana no constitueix, per si sol, un mecanisme que permeti transferir artificialment beneficis a Andorra. Perquè una estructura sigui coherent i fiscalment defensable, l’activitat desenvolupada des del Principat ha de correspondre a una realitat econòmica efectiva. La localització de la direcció, l’organització quotidiana de l’empresa, les persones que prenen les decisions i la naturalesa dels serveis prestats són, entre altres, elements importants que cal analitzar.
Aquesta qüestió esdevé especialment sensible quan un empresari deixa França, Espanya o un altre país, però continua mantenint una part substancial de la seva activitat al seu antic Estat de residència. En aquest tipus de situació, comparar simplement el tipus impositiu francès o espanyol amb el tipus andorrà del 10 % no permet determinar l’estalvi fiscal real. Cal analitzar el conjunt de l’estructura empresarial i fiscal.
Cal pagar impostos quan es compra un immoble a Andorra?
La fiscalitat immobiliària andorrana mereix actualment una atenció especial, ja que ha evolucionat durant els darrers anys.
Les adquisicions immobiliàries poden quedar subjectes, entre altres, a l’impost sobre les transmissions patrimonials, mentre que les vendes poden plantejar qüestions relacionades amb la tributació de les plusvàlues. El règim aplicable depèn de la naturalesa de l’operació i del perfil de l’adquirent o del venedor. Per tant, seria enganyós afirmar que una compra immobiliària està sistemàticament gravada amb un tipus únic del 4 %.
La situació és encara més específica en el cas de determinades inversions estrangeres. L’any 2024 es va introduir un impost sobre la inversió estrangera immobiliària, i el seu règim ha anat evolucionant des d’aleshores. Des de l’entrada en vigor de les modificacions del 13 de febrer de 2026, el Govern indica, en particular, que el tipus aplicable a determinades adquisicions considerades inversió estrangera ha passat al 6 % per al primer immoble i al 10 % per a l’adquisició d’un segon habitatge en les situacions previstes per aquesta normativa.
Abans de formalitzar una adquisició, és preferible determinar la situació de l’adquirent, la naturalesa exacta de la inversió, els impostos aplicables a l’operació i les possibles condicions relacionades amb la inversió estrangera.
Com declarar els ingressos a Andorra?
Pel que fa a l’IRPF, l’Administració andorrana estableix un període de declaració que va de l’1 d’abril al 30 de setembre de l’any següent al corresponent als ingressos declarats. Tanmateix, no totes les persones residents estan subjectes exactament a les mateixes obligacions de declaració.
El Govern especifica, en particular, les situacions en què s’ha de presentar una declaració en funció de la naturalesa i l’import dels ingressos obtinguts. Existeixen, per exemple, obligacions específiques quan es perceben ingressos derivats d’activitats econòmiques, determinats rendiments immobiliaris, ingressos del capital mobiliari no subjectes a retenció o guanys i pèrdues patrimonials. La declaració s’ha de preparar a partir de la situació real del contribuent i no a partir d’un model genèric.
Conservar els justificants dels ingressos, els documents bancaris, els contractes, la documentació relacionada amb les inversions i les proves que permetin acreditar la residència fiscal facilita considerablement la preparació de la declaració i la resposta davant d’una eventual petició d’informació per part de l’Administració.
En una situació senzilla, la informació i els formularis disponibles a través del Govern poden ser suficients. Quan intervenen diversos països, societats, inversions o categories d’ingressos, la intervenció d’un professional especialitzat en fiscalitat andorrana i internacional esdevé generalment molt més rellevant.
Es poden optimitzar realment els impostos a Andorra?
Sí, sempre que s’entengui què significa realment «optimització fiscal». Una optimització legal consisteix a organitzar la situació fiscal utilitzant les normes previstes per la llei, les deduccions aplicables, els convenis internacionals i una estructura adequada a l’activitat desenvolupada. No consisteix a declarar artificialment una residència o una societat a Andorra quan la part essencial de la vida personal o de l’activitat econòmica continua situada en un altre país.
Aquesta distinció és especialment important per als empresaris. El tipus de l’impost sobre societats pot resultar atractiu, però una societat ha de correspondre a una activitat econòmica real. De la mateixa manera, una persona que vulgui convertir-se en resident fiscal a Andorra ha d’analitzar el conjunt dels seus vincles personals i econòmics, i no limitar-se a obtenir un permís de residència.
Una optimització fiscal seriosa hauria de començar, en general, abans del trasllat o de la constitució de la societat. És molt més senzill analitzar les conseqüències d’una operació abans de dur-la a terme que intentar corregir diversos anys més tard una estructura mal plantejada.
Feu realitat el vostre projecte d'instal·lació a Andorra sense més dilació!
Demaneu cita
Els convenis fiscals eviten sempre la doble imposició?
Els convenis fiscals signats per Andorra tenen precisament l’objectiu de limitar les situacions en què un mateix ingrés podria estar subjecte a imposició dues vegades. Tanmateix, això no significa que un contribuent pugui triar automàticament el país on vol pagar els seus impostos. Un conveni determina generalment els drets respectius dels Estats en funció de criteris precisos, com ara la residència fiscal, la naturalesa de l’ingrés, el lloc on es desenvolupa una activitat o la localització d’un bé.
Actualment, Andorra disposa d’una xarxa de convenis fiscals amb diversos Estats. El Govern publica la llista dels acords corresponents i el seu estat, fet que permet comprovar quin és el text aplicable al país amb què un contribuent manté vincles.
Per a una persona procedent de França o d’Espanya, el conveni fiscal corresponent hauria de formar part de l’anàlisi abans d’una expatriació, especialment quan existeixen ingressos de lloguer, dividends, una societat, remuneracions d’administrador o patrimoni conservat al país d’origen.
Què cal fer en cas de dubte o desacord fiscal?
Un error fiscal no sempre està relacionat amb una voluntat d’ocultar informació. Pot ser simplement conseqüència d’una mala interpretació de les normes, d’una declaració incompleta o d’una situació internacional més complexa del que s’havia previst.
Andorra disposa d’un marc administratiu que permet gestionar i revisar els actes fiscals. El Govern també publica textos normatius, formularis, preguntes freqüents i nombroses consultes fiscals que permeten entendre com s’interpreten determinades disposicions.
Quan apareix una dificultat, és preferible comprovar ràpidament el seu origen i reunir els documents que permetin explicar la situació. En el cas d’una qüestió important relacionada amb la residència fiscal, una empresa, una operació immobiliària o diverses jurisdiccions, és preferible comptar amb un assessorament personalitzat abans que confiar en una resposta genèrica trobada a Internet.
El més important que cal saber sobre la fiscalitat a Andorra
La fiscalitat andorrana continua sent atractiva en diversos aspectes. El tipus general de l’IRPF és del 10 %, igual que el tipus nominal general de l’impost sobre societats, mentre que el tipus general de l’IGI és del 4,5 %. Tanmateix, aquestes xifres només expliquen una part de la realitat fiscal.
L’import que realment s’ha de pagar depèn de la naturalesa dels ingressos, de la situació fiscal de la persona, de les possibles deduccions aplicables i de les relacions amb altres països. En determinats casos, també cal tenir en compte normes específiques, com les relatives a la inversió immobiliària estrangera.
Abans de traslladar-se a Andorra, crear una societat o comprar un immoble, és recomanable comprovar la normativa vigent i, quan les implicacions siguin importants, fer validar l’estructura prevista per un professional qualificat. Aquesta precaució permet no només buscar una fiscalitat adequada, sinó sobretot construir una situació coherent, documentada i sostenible a llarg termini.
